Cartes

Lluís Torner i Callicó Girona

Tot i que talment com anava transcorrent el tema de la política, donada la nostra edat i que no en som massa entesos, vàrem proposar-nos de no tornar a parlar-ne, i menys ara que el tema del covid-19, n'ha agafat el protagonisme. Avui, però, un fet del qual les notícies se'n fan ressò, ens han decidit a fer-ne una pinzellada. Aquest 28 de juny de 2020, s'acompleixen els deu anys que el Tribunal Constitucional, atenent el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP, va retallar l'estatut del qual, quatre anys abans, per 74% de vots a favor, se n'havia aprovat el projecte de reforma.

Això, ja de per si, va ser una forta sotragada, però el que ens va saber més greu fou la frase lapidària dita per un polític ben conegut per la poca estima que ens té, que va dir, rient: «Nos hemos cepillado el Estatut». Aquesta frase, a la majoria de catalans, igual que aquella cançoneta de l'«A por ellos, oe, oe!» -també dita per aquells verals- per temps que passi, no se'ns esborrarà mai. Sense rancúnia, això sí, no volem ser com aquells que les pronunciaren, simplement les guardem amb les frases que ens produeixen tristor.

Delinqüència

Miquel Mengual Casellas girona

Durant la covid-19, encara en fases de dur i estricte confinament, va començar una onada de robatoris, atacs, estirades de bosses, destrosses i robatoris en trasters dels garatges. No en sé les causes. Ja m'agradaria saber-les. Una amiga, fa pocs dies em deia: en aquest barri, a més de deixadesa i poca cura; de brutícia i desordre, de creixement incontrolat de males herbes, i... millor no seguir per aquest viarany. En aquest barri fa mitja por sortir al carrer. Disculpeu, textualment em deia: fa por, basarda. Em sento insegura. Ningú controla res. No puc negar que de vigilància n'hi ha hagut els mesos passats, però era vigilància per a controlar persones que s'escapolien del confinament. No altra cosa. Mai hi ha hagut un control sistemàtic. Sant Pau-Pla de Palau s'ha tornat un barri de contrastos, desvirtuat, sense gairebé identitat pròpia. Refugi de grupets de nois i noies que pul·lulen per carrers i places... que seuen en bancs de zones verdes, que no consumeixen res en cap cafeteria, però que estan a l'aguait dels que caminen absorts en altres dèries. Com diu la cançó: «Qui gemega ja ha rebut». Tal com guineus esperant que surti el conill del cau. D'estirades de bosses, en senyores grans, me n'han explicat més de cinc des de gener passat. Entrades a trasters, més de quatre. Furts de mòbils, més de 8. Molts bars i cafeteries han tancat i aquest fet ha creat més zones de penombra i poc il·luminades. D'altres establiments de begudes oberts funcionen com a punts de trobada de grupuscles dedicats a activitats poc legals. En aquest hi ha consum però és mínim. Al Pla de Palau-Sant Pau es compten els pisos «ocupats» per dotzenes. Cada dia ha de venir la policia municipal o els Mossos per desfer baralles entre veïns. Hem arribat, o no, al màxim de la corba de delictes?

Conducció forassenyada

Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Des que s'ha pogut tornar a viatjar cap a l'Empordà des de tota Catalunya, hi hagut un increment de cotxes a les carreteres tal com era de preveure. El que no era de preveure ni tampoc no ha aportat cap seguretat als qui hi vivim i ens hem de moure per obligació són les altes velocitats amb què molts s'entesten a conduir, acompanyades de les imprudències que constantment ens toca de patir. És sobretot durant els caps de setmana que hi ha qui es pensa que està en un circuit d'una pista virtual; només que ara que comencen les vacances per a molts dels qui vivim aquí els dies de cada dia són un perill constant.