Els costums són fets que sovint duem a terme. La veritat, molts són la serena voluntat del dia a dia i la mirada tranquil·la del temps, sí, el mateix que sense caminar arriba i amb dignitat espera el seu moment per anar-se'n. Cal veure que al costat dels costums ens reconeixem i al seu costat trobem la tranquil·litat. Ara, la major part no estan trepitjant terreny ferm. Costa reconèixer-se en el que és testimoni de dubte i forma forçada de por.
Llegir el diari als bars, a més de ser una activitat segura, és un bon costum. No anem pels abismes de les paranoies i busquem formalitzar un acord amb la coherència i la raó. Fa pocs dies vaig acudir a fer un cafè de bon matí, amb la prudència que requereix el moment, em vaig acostar a la barra i vaig preguntar al cambrer pel diari. Molt amablement em va respondre que «és millor no tenir-lo». Segons l'Organització Mundial de Salut (OMS) els diaris no transmeten la covid-19. Per tant: quin problema hi ha a l'hora de compartir un diari? Quantes vegades (somric) ens hem despullat de les bones maneres i hem sortit corrent a buscar-lo. Sí, el cafè sempre va sentir atracció per les lletres, i les lletres pel cafè (tot sigui dit) per tant, tornem els diaris als seus orígens, i que siguin novament l'amic simbòlic que sempre està al nostre costat. Moltes persones són la solitud latent que només surt de casa per llegir el diari... Potser és el moment de crear una atmosfera palpitant de llum i apressar la seva sortida. Al costat dels titulars dels diaris també s'executen els afectes. Tot el que es palpa freqüentment queda a disposició de la voluntat.
