08 de juliol de 2020
08.07.2020
Diari de Girona

Pecat i penitència

07.07.2020 | 23:46
Pecat i penitència

En les primeres setmanes de la pandèmia la ciutat-estat de Singapur va ser presentada com a model de gestió, amb el seu gran desplegament de proves diagnòstiques i seguiment de contactes. Però a l'abril van saltar les alarmes a causa d'un rebrot descontrolat que posava en qüestió els anteriors elogis. L'explicació que convidava a la vergonya: el focus dels nous contagis es localitzava als grups d'habitatges on s'amunteguen els milers de treballadors estrangers que amb els seus baixos salaris contribueixen a la l'admirada prosperitat de la joia oriental. Un grup de persones que havia romàs al marge del gran desplegament.

A casa nostra, després d'haver comprovat que el mal del veí ens acaba arribant, després d'haver entès fins a quin punt ens hauríem d'haver alarmat amb les primeres notícies de la Xina, i no cal dir d'Itàlia, potser calia pensar que havíem après la lliçó i que tota l'experiència d'altres països la sumaríem a la nostra a l'hora de prendre decisions. No ha estat així, com a mínim amb el cas de Singapur. N'hi havia prou de preguntar-nos si a Catalunya es donaven circumstàncies semblants a aquelles, i la resposta hauria estat afirmativa. Al nostre país hi ha amuntegaments de treballadors estrangers en feines temporals que comparteixen pisos i fins i tot magatzems perquè volen guardar o enviar a casa tot el que puguin del que guanyen, o perquè aquest any ni tan sols no tenen feina.

Sabem que el virus es transmet cinc vegades més fàcilment en llocs tancats que en espais oberts, i que la densitat humana l'afavoreix. Si una festa de tres hores ja es considera un perill, què direm de cohabitar en un espai reduït? Ara, de sobte, descobrim aquestes persones i fins i tot n'hi ha que els acusen, com si viure com viuen fos una tria joiosa. Mentre s'instal·laven comptadors d'ocupació a les platges, on la marinada s'endú les malures, no sembla que cap autoritat instal·lés mesuradors de densitat als dormitoris d'aquestes éssers humans. Mirar cap a una altra banda mai no és un bon negoci; és un pecat que tot sovint porta penitència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook