La consellera Alba Vergés havia de fer front aquell matí a diverses entrevistes radiofòniques on sabia -i els seus assessors així li ho havien dit- que suaria tinta per explicar els brots que feia dies que s'estenien a Lleida i que començaven a treure el cap en altres punts de Catalunya. El paperet era difícil perquè no semblava que tingués excessius arguments per justificar la gestió del seu departament al davant de la crisi. En un moment donat de l'entrevista a RAC-1 va dir, de passada, que s'obligarà a portar mascareta a tothom, encara que es respecti la distància de seguretat. El presentador Jordi Basté va captar la frase al vol i s'hi va ficar de ple. A partir d'aquell moment el debat només va ser un: la mascareta. Basté preguntant, Vergés contestant, els contertulians reblant el clau i l'audiència dividida. Uns pensant que aquella decisió de Salut podria ser una solució a la nova expansió del virus i altres, amb cara d'astorats, intentant recordar si en algun moment de les setmanes anteriors algun dirigent polític havia dit que les mascaretes eren obligatòries. Que la mesura era improvisada, ho demostra el fet que Vergés no va esvair cap dubte a la ràdio. Ni l'endemà, ni el dia que es va posar en marxa. Més aviat va contribuir a generar-ne de nous. Un d'ells, el perquè de la idea. Un contertulià ho va tenir clar: no serà que intenta tapar els brots?
