19 de juliol de 2020
19.07.2020
Diari de Girona

Alguna cosa es mou

19.07.2020 | 00:03
Alguna cosa es mou

Cent milionaris de tot el món han signat un manifest (i ja és el segon en poc temps) pel qual sol·liciten pagar més impostos. Els sotasignats, segons la notícia llegida a El País, després de dur a terme un resum de les seqüeles devastadores de la pandèmia, arriben a la conclusió que caldran molts diners per socórrer els afectats. I on s'amaguen aquests diners? No en els comptes corrents de les classes mitjanes ni en els de les treballadores, per descomptat. Els diners els tenen ells, els milionaris, i en proporcions increïbles. Ho sabem, però convé recordar-ho de tant en tant: el 10% de la població mundial acumula el mateix nombre de béns que el 90% restant. La dada és escandalosa, immoral, il·legítima (encara que legal), a més de poc tranquil·litzadora per als mateixos acabalats.
La notícia reprodueix les primeres línies del manifest, especialment interessants, ja que resen d'aquesta manera: «No, no som els que tenim cura dels malalts en les unitats de cures intensives. No conduïm les ambulàncies que els porten als hospitals. No omplim els prestatges dels supermercats ni som els que reparteixen menjar porta a porta. Però tenim diners, i molts».
En efecte, si alguna cosa ens ha ensenyat la pandèmia és que han estat les classes mitjana i treballadores les que han tirat endavant la realitat durant els mesos més durs del confinament. Si s'haguessin posat en vaga qualsevol dels sectors relacionats amb la logística de l'alimentació, de l'oci o de la salut, per citar només tres fragments del mecano, hauria estat un desastre. Si s'haguessin posat en vaga els milionaris, tot hauria seguit igual. Ningú amb dos dits de front va trobar a faltar que tanquessin les joieries d'alta gamma, però si el pa no hagués arribat a les fleques i el paracetamol a les farmàcies, el tripijoc s'hauria ensorrat.
Si jo dirigís un diari, hauria col·locat aquesta notícia a la primera pàgina, a cinc columnes, sota aquest titular: «Els efectes saludables de la mala consciència». No és el cas, però des d'aquestes línies prego amb humilitat als nostres dirigents que en prenguin nota. Alguna cosa es mou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook