Cada dia esmorzem amb una notícia nova del Rei emèrit. I qualsevol text que veu la llum representa un escàndol més. Un parell de digitals i el diari El Mundo publiquen documents que evidentment algú els està filtrant i de ben segur és un expolicia que està engarjolat des de fa una colla de mesos i que en el seu moment ja va dir que faria tremolar les estructures de l'estat.

Fins i tot s'ha vist obligat a sortir Felipe González per tal de defensar la figura de Joan Carles I. Ras i curt, l'expresident del govern ve a dir-nos que no fem cas del comissari Villarejo i que totes les acusacions s'han de provar. Això és evident.

Una vegada més l'amistat, el respecte, la confiança entre aquestes dos personatges de la transició sura per sobre els problemes. Però els documents que s'han publicat no ofereixen dubtes i alguns fins i tot porten la signatura dels protagonistes. Tot molt lamentable de debò.

Certament, aquest atac continuat a la figura del pare Felip VI deixa ben palès el món en què ens movem i en el qual predomina la hipocresia. Estem tips de veure fotografies de Joan Carles I i els seus fills, tot tenint al costat una de les seves amants, Corinna Larsen, a la qual li va transferir ni més ni menys que 65 milions d'euros als seus comptes, evidentment situats en paradisos fiscals. I els seus fills no van dir res. Eren cecs, muts i no guardaven un mínim respecte per la reina Sofia. Com si el personatge no tingués res a veure amb ells o amb Iñaki Urdangarin, que també surt en les publicacions.

I no cal dir el paper de la premsa que segueix els passos de la monarquia. El Rei -s'ha sabut recentment- ha fet una vida paral·lela amb relacions íntimes amb diverses senyores a les quals ha repartit milions d'euros i ningú no en va dir res. Ara es comenta que tothom ho sabia, però en el seu moment ningú no va publicar res i fins i tot una coneguda mallorquina rebé en el seu moment una bona quantitat de diners i això que deien que era de l'alta societat local... És normal que una actriu molt reconeguda s'emprenyés i també ara xerri més del compte a causa del seu poc «caché» econòmic.

Joan Carles I és un ancià que fa pena. Intervingut per tots costats en els quiròfans, un safari amb caiguda inclosa el portaren a abdicar. I no només això, va haver de demanar perdó públicament amb aquells mots: «Això no tornarà a passar». L'afer va succeir a Botsuana i no informà ningú d'un viatge dedicat a la caça d'elefants i a distraccions amb la Corinna. Aquí s'inicià la seva davallada i fou l'inici de la seva fi com a persona respectada per la ciutadania. Des d'aquell moment s'han conegut amb pèls i senyals fins i tot els milers d'euros que necessita per passar un mes o que el viatge de noces dels actuals reis en pagà una part un dels seus millors amics amb el qual comparteix iot. Vaja, un estil que ens fa pensar en els millors moments d'en Millet al Palau de la Música.

El Rei emèrit resta despullat. Ha ensenyat totes les vergonyes. Suposadament cobrava comissions dels seus amics àrabs, pagava fortunes a les seves amants, tenia diners en paradisos fiscals, etc, etc... Tot el contrari d'allò que hauria de fer la primera autoritat de l'estat. Per molt vell que sigui, per molts problemes físics que arrossegui, per molt que el seu fill en renegui, la situació és tan greu que caldrà prendre mesures d'una forma urgent o contràriament la monarquia pot viure el rebuig absolut de la gran majoria d'espanyols.

Pedro Sánchez no ho té fàcil. És una autèntica patata calenta i més quan els seus socis d'Unides Podem aprofiten l'ocasió per reclamar una república, ja. Totalment fora de lloc les declaracions de Casado i Abascal que intenten treure ferro, mirar cap a un altre costat i fer veure que no passa res. Això no és cap caça de bruixes, sinó la realitat d'un personatge que ha fet allò que li ha donat la gana i sense cap escrúpol. I per cert, els grans mitjans de comunicació, callats. Per tant, aquí hi ha un munt de gent implicada, ja sigui per activa o per passiva.

I ara què? Es pregunten molts sectors de la societat. La figura de Joan Carles I no s'aguanta per cap costat. Fins i tot aquells que el veien simpàtic li han perdut el respecte a causa de tots aquests abusos i pagaments fets amb diners públics.

El seu fill no té més remei que treure-se'l de sobre. No el pot mantenir ni un minut més a la Zarzuela. El descrèdit es d'una magnitud tan important que allò millor és que busqués un refugi fora de l'Estat espanyol. Això no és fàcil, però es tracta de salvar la monarquia. Felip VI tindrà la darrera paraula i la decisió no es senzilla, però perilla per primera vegada des de la restauració de la democràcia la corona. A veure què passa els propers dies.