A La reina de les neus, el diable havia fabricat un mirall que augmentava tot allò que era lleig. «Qualsevol bon pensament», escriu Andersen, «quedava reflectit en el mirall com una ganyota». Un dia se li va escórrer de les mans i es va estavellar contra el terra convertint-se en milions de fragments, alguns dels quals no eren més grans que una mota de pols. Però quan aquestes motes de pols entraven als ulls de la gent, només veien el dolent de les coses perquè cadascuna d'aquelles partícules conservava el poder que havia tingut el mirall quan estava sencer.
Aquesta dispersió del dolent en fragments microscòpics evoca la capacitat d'irradiació de virus. La pandèmia, que com el seu nom indica afecta tothom, evoca l'esclat violent d'alguna cosa les parts de la qual s'estan propagant a través de l'aire sense deixar lliure cap zona del planeta. Tots i cadascun, en mirar-nos ara en el mirall neoliberal i global en la imatge del qual vivíem instal·lats, ens veiem trencats. Els circuits de diners no funcionen. Sortia l'altre dia a la tele una florista que havia fet una inversió important per a un Sant Jordi inexistent. Es veien les roses a la rebotiga del seu establiment encara fresques, però en procés ja d'acabament. Apocalipsi floral.
L'operació que els polítics europeus acaben de tancar a Brussel·les ha consistit en un treball de lampisteria. Es tracta que en obrir l'aixeta tornin a discórrer els euros com abans. Però el virus, com els fragments de l'espill del diable, ha posat al descobert les debilitats i perversions de les economies financeres. No hi ha lampista que recompongui la confiança perduda com no hi ha artesà capaç d'ajuntar els resquills minúsculs d'un mirall trencat. Hi ha en els bancs dels parcs gent que treu el cap al futur amb horror perquè portem l'horror del capitalisme sense fronteres a dins, a la nineta dels ulls. El conte d'Andersen, publicat el 1844, té el 2020 una lectura nefasta. Observades amb atenció les fronteres naturals violades per l'ésser humà en els últims temps, no resulta difícil identificar el diable al qual en aquesta ocasió li ha caigut el mirall de les mans. Bona sort.
