Poc abans del confinament em vaig comprar una maleta que no em va donarvaig tenir temps d'estrenar. La vaig adquirir pensant en viatges que tampoc he fet, però que estaven previstos en la meva agenda. Observo ara aquesta agenda incomplerta i em sembla que explica la vida d'un altre. En el moment d'escriure aquestes línies, per exemple, estaria tornant de Tòquio, on l'equip de ràdio d' A vivir que son dos días, de la SER, hauríem d'haver anat per fer un programa des d'aquella ciutat. Es va suspendre, és clar, però sento que fantasmalment el vam fer. En la meva imaginació, m'he vist menjant amb tot l'equip en un restaurant d'aquella ciutat. He sentit els comentaris dels guionistes (i de les guionistes, que el genèric no arriba), les seves rialles i les seves bromes. He observat l'ambient, he preparat els sucs digestius per al sushi que estaven a punt de servir-nos... No es viatja a Tòquio cada dia, ni tots els anys, per aquest motiu aquest projecte hauria ocupat molt de temps en els meus estats de somni.

En certa manera, acabo de tornar d'allà i ja he desfet la maleta que encara no he estrenat.

Quan desfaig la maleta, en treure la roba interior, sempre em ve a la memòria la paraula eviscerar, que m'agrada molt, tot i que no sabria dir per què. Eviscerar un peix: treure-li els budells. A vegades compro el peix sense eviscerar perquè gaudeixo fent-ho. Hi ha en aquest acte una mica de caràcter simbòlic que no acabo de comprendre racionalment, però que sentimentalment em satisfà.

- M'agrada eviscerar el peix -li vaig dir un dia a la meva psicoanalista.

Li vam donar unes voltes a l'assumpte i vaig deduir que, segons la meva fantasia, en les entranyes dels cossos hi nia el seu sentit. Busco des de sempre, encara que sense trobar-lo, aquest sentit.

Les entranyes de la meva agenda de paper apareixen plenes de compromisos que he incomplert realment a causa de la pandèmia, però que he dut a terme fantàsticament a causa de la meva imaginació. Ara bé, si identifico el fet de desfer la maleta amb eviscerar un cos, fer-la hauria d'equivaler a inviscerar, un verb que no existia fins aquest moment. La meva maleta, doncs, roman verge, buida, sense inviscerar. Espero que per poc temps.