04 de agost de 2020
04.08.2020
Diari de Girona

Gonzalo Portas és l'hereu

04.08.2020 | 00:15
Gonzalo Portas és l'hereu

Durant el confinament en el nostre antic lloc de treball, estudi-taller-biblioteca del carrer Calderers que acabo de vendre, és on he rellegit la famosa trilogia de Gironella sobre la Guerra Civil. I alhora, reordenant l'obra, llibres... hem aprofitat per reflexionar sobre la nostra vida d'artista i l'activitat política-cultural centrada a Girona tot i que hem viatjat pels principals punts calents del planeta (érem a Sud-àfrica cinc mesos després de l'alliberament de Mandela, a l'Havana quan va desaparèixer la Unió Soviètica...).
En tots aquests anys ens hem cruspit centenars de llibres de totes les literatures, assaig, història, no hi ha autor progressista o radical que se'ns hagi resistit. La relectura de Gironella ens ha fet tornar a la base i centrar-nos en els nostres orígens gironins, repensar les causes de la Guerra Civil, els avenços de la II República, encara que a Catalunya va repartir molta estopa, i la reculada definitiva, amb la victòria de les forces més retrògrades de la dreta espanyola, que es varen reagrupar a l'entorn del Movimiento Nacional.
Gironella, a través d'Ignacio Alvear, explica que era fill d'una família ultracatòlica de pare castellà i mare basca, on resaven el rosari cada dia, com fèiem nosaltres als maristes. De jove va anar al seminari, va ser mobilitzat per la república però després es va passar als nacionals on va servir en una companyia d'esquiadors del Pirineu. Alvear-Gironella és un individualista ambiciós que comença treballant en un banc, després fa de funcionari, i estudia a estones la carrera de dret. Històricament era amic dels falangistes gironins, però públicament confessa que no li agraden les banderes, les consignes i els cants patriòtics, tot i que la seva primera xicota Marta serà la cap de la secció femenina, i que farà passes per aconseguir els favors de l'Anna Maria, filla d'una bona família de l'alta burgesia barcelonina que el rebutjarà com a gendre.
Gironella és un bon relacions públiques, fa la sardana a tothom, cultiva les amistats, incloses persones influents molt properes a l'Opus Dei. Gironella en els anys 50, després de la derrota de les forces de l'eix, s'adona que el règim ja dona els falangistes per amortitzats i aposta pels tecnòcrates com ara Navarro Rubio o Laureano López Rodó.
Els nous franquistes volen fer una transició controlada que permeti al règim passar del nacional-catolicisme a l'Obra de monsenyor José María Escrivá de Balaguer. Gironella és un darniuenc que, amb la seva ambigüitat, encara que sembli que no es vulgui deixar entendre, se l'hi entén tot. Amb aquesta estratègia del gallec que mai se sap si puja o baixa aconsegueix escriure més de 50 llibres, i col·locar-los tots dins la llista dels més venuts. El fill del taper és un pencaire, conservador i reaccionari com ho era Josep Pla que, pel fet de ser un gran escriptor en llengua catalana, ara que és mort se li passen per alt totes les malifetes que va fer contra el país, no obstant això, a l'escriptor de Llofriu se li varen negar en vida tots els grans premis que donen «els catalaneros».
A Gironella, pel fet de ser un escriptor en llengua castellana, aquí se l'ha bandejat i se l'ha oblidat i els seus llibres amb prou feines es poden trobar a les llibreries de vell. També es veritat que a Espanya, els que tant el varen aclamar en vida, avui també el donen per amortitzat i li fan dormir el somni dels justos.
J. M. Gironella va ser el primer intel·lectual-lletraferit gironí que durant el segle XX va passar pel seminari. Anys després en vindrien d'altres com ara N. J. Aragó, Narcís Comadira, J. M. Terricabras, Arcadi Calzada, Just M. Casero, Lluís Güell...
En el seminari hi va haver alguns importants professors liberals i catalanistes com ara el Dr. Estela, Mn. Joan Busquets o Modest Prats, pare espiritual dels germans Nadal, sobretot en Pep, Narcís Comadira o l'Antoni Puigverd que va ser escolà a Montserrat. Dins d'aquesta llopada, també hi podríem incloure Mon Marquès, Quim Domingo o Manel Palahí que si que professaren de capellans.
I no voldríem acabar aquesta sèrie d'articles que hem fet sobre Gironella sense parlar de Gonzalo Portas, familiar proper de Gironella per via matrimonial. Els Gironella-Castanyer, en no tenir fills, foren els padrins de Gonzalo, un xicot ufanós i ben plantat que tenia una mare criolla (la Carmeta cubana).
Gonzalo és un home que sempre l'ha correguda, és personatge simpàtic i ambiciós, un Casanova que ha viscut una vida de novel·la. S'ha casat diverses vegades, és evident que és poc d'estar a casa i més de tenir un amor a cada port. De fet, de jove va ser contramestre i va estar enrolat un grapat d'anys a la marina mercant. En aquest sentit ens recorda a Joseph Conrad, l'autor de Lord Jim, que també fou mariner.
No el veig gaire llegint al seu parent, però sí que me l'imagino reclamant els royalties de la seva obra. Després d'uns anys de voltar-la tornà a Girona i es posà a treballar a una empresa municipal prou coneguda, a la qual accedí gràcies a una bona amistat que mantenia amb el batlle Nadal. Degut a uns afers econòmics que mai s'han acabat d'aclarir (tenia part en una empresa nàutica) va desaparèixer de la ciutat i es va instal·lar a Viena, on treballa en una oficina de negocis poc clars, relacionada amb petroli, divises, vinculada a països de l'Est i del Nord d'Àfrica.
Home pràctic i de pocs escrúpols, a la seves velleses continua sent un sorneguer i alguna vegada que ha tornat a Girona i hem pogut conversar, no ha deixat mai de preguntar-me: «Lluís, ja teniu a punt la revolució?».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit