Aquest escrit té la voluntat de puntualitzar i comentar alguns aspectes dels articles «El fons Santos Torroella I i II» escrits per Joaquim Nadal i publicats en aquest diari els dies 23 i 31 de juliol, com a rèplica de la moció i posterior acord que va aprovar el ple de l'Ajuntament de Girona, a proposta de Guanyem Girona el passat 17 de juliol relativa al pressupost del futur Museu d'Art Modern i Contemporani.

En primer lloc, vull recordar que el projecte de Museu d'Art Modern i Contemporani va néixer per substitució quan es va desestimar el projecte de construcció de l'edifici del Centre d'Art de Girona que s'havia de fer al parc del Migdia pel de reformar la Casa Pastors del Barri Vell com a seu del futur museu i per la compra de la col·lecció Santos Torroella.

En segon lloc, he d'afegir una dada objectiva rellevant que obvien els articles esmentats: el Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona està exercint les seves funcions en el camp de les arts visuals contemporànies i donant suport al sector artístic des de fa dotze anys.

En efecte, des que es va decidir no dotar el Bòlit d'un edifici propi, el Centre d'Art de Girona ha treballat intensament, sense torbar-se ni un moment, per donar suport als/les artistes del territori gironí i per posar l'activitat a l'entorn de les arts visuals de Girona en el mapa cultural nacional i internacional. Amb un pressupost de poc més de 426.000 euros (56% Ajuntament de Girona, 42% Generalitat de Catalunya i 3% Patrocinis i ingressos) sustentem el petit equip de 4 professionals del centre, el lloguer i els consums del local principal del Pou Rodó, a més a més de l'activitat (per a la qual només ens queden uns 127.000 euros) que gaudeixen uns 42.000 usuaris/àries anuals. Vull dir amb això, que fem el que podem amb els recursos existents, tot i que penso que ens en sortim prou bé i, per això, puc defensar la nostra tasca, la que ens pertoca com a centre d'art: donar suport a les arts visuals i acollir la creativitat dels artistes, joves i grans.

Evidentment, el Centre d'Art Contemporani i el Museu d'Art Modern i Contemporani hauran de col·laborar en el futur per tal d'enfortir-se mútuament i generar una dinàmica positiva i regeneradora que pot esdevenir fonamental en el procés de recuperació de Girona en general i del sector cultural concretament. No cal dir que, mentre que aquest museu no arriba, des del Bòlit continuarem fent la nostra feina i que, òbviament, estaria bé disposar de més recursos per fer-la millor, sobretot durant el temps d'espera del nou equipament. De fet, cal observar que, si per inaugurar el museu falten 5 anys, aleshores el Bòlit ja tindrà 17 anys d'experiència al servei dels/de les artistes i de la ciutat.

Per acabar vull afegir que considero que sempre és millor buscar els recursos per un sector sense desvestir el mateix sector. En aquest sentit, potser podem aixecar la mirada, unir diferents esforços i treballar sobre la base que suposaria assumir que la represa de l'èxit turístic de la ciutat dependrà, entre altres coses, de l'oferta dels equipaments culturals, tant com de l'equilibri que s'estableixi entre els usos ciutadans i els turístics dels serveis que ofereixen aquests equipaments. De fet, si s'aconseguís que el turisme reverteixi en la cultura tant com es pretén que ho faci la cultura en el turisme, es podria entendre que la despesa pública que suposa tot el que hem comentat sigui en benefici de la ciutat, de la comunitat i del sector artístic mateix, és a dir, una inversió.