Les notícies sobre Joan Carles I han esborrat la frontera entre actualitat viva i necrològica morta, valgui la redundància. A l'emèrit se li ha fet un obituari en tota regla. És sabut que els diaris guarden en els seus arxius centenars o milers d'articles, degudament enllaunats, per a quan mor un personatge famós. Arribat el moment, obren la llauna, retoquen els textos per posar-los al dia i els publiquen. Ara, la premsa digital els penja de la seva pàgina als cinc minuts d'haver-se produït l'òbit. Vull dir que el dia que mori la reina d'Anglaterra, les redaccions de The Times o The Guardian no hauran de fer un esforç especial. Pot morir a l'agost, amb la meitat de la plantilla de vacances, ja que la seva biografia i els seus elogis fúnebres ja estan escrits.
Atès que la nostra premsa ha utilitzat aquests dies tot aquest material congelat sobre Joan Carles, em pregunto què farem quan el luctuós fet succeeixi de veritat. Ens hem avançat, en fi, a relatar la seva vida, a enumerar les seves gestes, a explicar els seus deliris, a analitzar el seu lloc en la història... De l'únic del que no s'ha informat és del lloc, el dia i l'hora del seu acabament. Hi ha certa pressa, certa ansietat per enterrar-lo, potser per ser els primers en tot. Aquests dies hi ha hagut acusacions també de saltar-se a la torera, per culpa d'aquestes presses, la presumpció d'innocència. És cert, però el curiós és que els primers a saltar-se-la han estat els mateixos implicats. Ho va fer Felip VI al despullar el seu pare de l'assignació econòmica que estava percebent i ho ha fet el mateix Joan Carles en anar-se'n d'Espanya amb nocturnitat i traïdoria. Tant el pare com el fill han dictat amb els seus actes un veredicte de culpabilitat. En cas de ser innocent haurien defensat aquesta innocència en comptes de castigar-se per ella. No acusem, doncs, d'injustos els contribuents per donar-los la raó.
Vol dir que tot, en aquest assumpte, està resultant al final d'una cutreria i d'una terbolesa que no ens mereixem. Hi ha, a més, per part dels monàrquics furibunds o exagerats, jocs retòrics que clamen al cel. No està bé que diguin que allò defraudat pel personatge no és res en comparació amb el que li devem. Se li ha pagat el seu sou cada mes i se li han donat unes quantitats d'afecte que evidentment no es mereixia. Què més volen?
