Descobrir un autor català de novel·la negra és una notícia per als aficionats d'aquest gènere literari que les patums de la cultura oficial entenen com un subgènere menor.

Em refereixo a Salvador Balcells, que, amb Si saps caure, t'aixecaràs (2020), fabrica una peça literària agradable al paladar, sense cap regust ideològic.

Això ve a compte per la prevenció envers l'obra d'un ecologista independentista (o independentista ecologista), que l'ordre dels factors no altera el resultat.

L'escriptor, l'any 1976, militava en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i, a hores d'ara, defensa amb fermesa que encara és el seu partit.

Estic tan escarmentat de tantes novel·les negres d'autors catalans que confonen la realitat del país amb l'exaltació de la ideologia independentista ( Octubre, de Teresa Solana, n'és un exemple penós) que no em refiava d'algú amb els seus antecedents.

Per això, malgrat la insistència d'amics i coneguts que elogiaven l'obra de l'activista resident al Prat, vaig començar la lectura amb una certa malfiança.

Però, mentre anava avançant, no me'n sabia avenir. No hi havia en la narració panegírics sobre un mitificat 1 d'octubre ni acusacions a la dolenteria innata del Govern espanyol. Tampoc hi havia lloances a una suposada fermesa d'uns líders independentistes que, per si de cas, esgoten tots els recursos permesos per la justícia d'un Estat titllat de repressor.

Deixem, doncs, els prejudicis i anem per feina. L'escriptor ha creat el personatge d'Emili Espinosa, sotsinspector dels Mossos d'Esquadra, un valencià sorrut que prové de la Guàrdia Civil. L'argument de l'últim llibre, el sisè de la sèrie, gira entorn de la mort d'una excursionista, despenyada a la serra de Prades, que era un testimoni clau en un judici contra un metge acusat d'assassinar la seva dona.

Espinosa, cap de la comissaria de Montblanc, passa la investigació a Barcelona i demana que la sergent Pilar Surroca, fidel col·laboradora seva en altres temps, se'n faci càrrec.

A punt de jubilar-se, el paper del sotsinspector és secundari i passa el testimoni a una sergent intrèpida capaç d'arriscar la vida. El títol és un homenatge a la seva actitud: tot i caure en paranys, se sap alçar per continuar endavant.

Cal anotar que la trama inclou una crítica soterrada a «les males pràctiques i l'obscurantisme de l' establishment mèdic».

A tall d'exemple, vet aquí el retrat irònic d'un hipocondríac inspector dels Mossos: «La farmaciola de casa seva era plena de capsetes obertes amb els prospectes ben a mà, moltes per encetar. Gràcies a això encara segueixo viu, pensava».

Potser sí que se'n fa un gra massa de receptes de fàrmacs i dels seus efectes sobre la salut.

Però bé, ningú és perfecte!