L'església universal, la de qualsevol confessió cristiana, acaba de perdre un dels grans referents dels darrers temps. Un religiós claretià, català fill de Balsareny, lliurat en cos i ànima amb la seva nova comunitat de la Prelatura de Sao Félix do Araguaia de l'estat de Mato Grosso, Brasil, on fou consagrat bisbe d'aquella comunitat, de la qual fins a la seva mort, n'ha estat la veu dels pobres i marginats. Un religiós, sacerdot primer i bisbe fins a la seva mort que, com Jesús de Natzaret, va trencar motlles i es va mostrar, en tot moment, objector amb l'establishment, tant el polític com l'eclesial. Fou un fervent promotor i practicant de la teologia de l'alliberament a la seva Prelatura del Mato Grosso, on s'hi va implicar sense descans. La seva concepció d'home sacerdot i bisbe, lliurat als seus feligresos, resten recollides en aquest petit resum de frases seves que segueixen colpint fortament els que volem seguir anomenant-nos cristians:
«Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit». «La paraula radicalitat prové d'arrel, i jo, com més va, amb més forces sento les meves arrels». «El fet de ser català m'ha tornat més sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis i m'ha ajudat a no caure en l'imperialisme cultural». «Un poble només és lliure quan és independent, autònom, sobirà». «El capitalisme per definició és lucre acumulat, és privilegi del capital, és exclusió de la majoria». «El gran atemptat diari és la fam al món». «La gran major part de la humanitat, avui dia, sobreviu en comptes de viure». «On no hi ha llibertat, no hi pot haver justícia». «El valents són aquells que vencen la molta o poca por que tenen». «En amor, en fe i en revolució, no és possible la neutralitat». «L'expressió 'no violència' no ha de ser sinònim de passivitat». «Només aquell que s'aventura, es pot equivocar». «La lluita per la terra ha estat la lluita llatinoamericana. Tota acumulació, suposa exclusió». «Jo soc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida». «La tasca primordial i comuna d'humanitzar la humanitat es fa practicant la proximitat». «No n'hi ha prou de ser creient, també s'ha de ser creïble».
Pere Casaldàliga fou, sortosament, un testimoni exemplar del que cal esperar d'un home lliurat a la seva vocació sacerdotal. La seva visió d'una església «diferent», basada en l'exercici d'una fe adulta, responsable, lliure, pobra i sense jerarquies imposades, el va dur a ser pioner en una nova manera de fer comunitat. Un testimoni, que ha estat i segueix sent un bri d'esperança per una església que, malauradament, no és aquesta exemplaritat la que ens descriu la seva història més recent (sense necessitat d'allunyar-nos a l'edat mitjana, ni fins més enllà), car massa sovint no només s'ha alineat amb els poders polítics i financers, sinó que els seus jerarques, encara avui dia, segueixen aferrats a unes «maneres», a uns hàbits, i a una parafernàlia, totalment obsolets pels temps actuals.
Cal exigir-los un veritable esforç d'inculturació i d'integració a la cultura i costums dels que pretén compartir problemes, inquietuds i desitjos honestos de col·laboració. Aquest ha estat el testimoni del bisbe Casaldàliga, però no és el de la major part de clergues i bisbes i, menys encara, el de l'alta jerarquia vaticana, car el seu modus operandi i la seva concepció del seguiment del missatge evangèlic és, en la seva gran majoria, totalment desfasat, tant que cada cop són més els creients decebuts, car esperen un testimoniatge compromès al servei de les classes més oprimides i explotades de les nostres societats.
L'església universal, sigui la catòlica, l'ortodoxa, la luterana, l'anglicana o l'episcopaliana, ha de posar fi a la concepció ancestral del patriarcat. És urgent tenir una mirada oberta i sense prejudicis que discriminen les dones i els homosexuals (especialment la catòlica). Cal superar els tabús que encara manté sobre la sexualitat, i abolir d'una vegada per totes el celibat obligatori per poder ser ordenat sacerdot. És esperpèntic voler fer creure que hom serà millor sacerdot/essa si és solter/a, car idealitzar que les necessitats sexuals d'homes i dones o el desig de paternitat i/o maternitat es bloquegen per obre de l'Esperit Sant.
