En un país on no dimiteix ningú, la renúncia d' Alfred Bosch com a conseller d'exteriors quan es va conèixer el cas dels presumpes assetjaments sexuals del seu excap de gabinet Carles Garcias, ens hauria d'haver fet sospitar a tots que sabia més coses de les que deia. Així era. Cinc mes0s després d'aquells fets, s'ha revelat que Bosch va tenir coneixement de les acusacions que planaven a la institució que ell dirigia i no va activar el protocol. Ai, el protocol. Allò que només serveix per presentar-se pomposament a la societat, intentar quedar bé davant la concurrència -majoritàriament periodística- i llençar el document a la paparera aquell mateix dia quan s'ha acabat el TeleNotícies; perquè fer-lo servir no sembla que estigui a l'ordre del dia. Bosch va complir amb l'expectativa, segons l'informe de l'Inspecció General del Govern i no va activar el protocol perquè devia estar a la paperera. El seu successor, Bernat Solé, no sembla haver entès que amb l'informe, l'exconseller ha quedat en evidència. La seva gran preocupació és saber qui va filtrar el document a la premsa. Una pràctica (que no un protocol) molt estesa en el món de l'administració però que mai es fa pública i menys en una roda de premsa. Solé hauria de saber que quasi mai es descobreix qui ha donat el document a la premsa, perquè sempre sol ser algú amb qui ni tan sols s'hi ha pensat. Això sí, no s'ha oblidat de dir «tolerància zero» amb l'assetjament sexual. També ho va dir Alfred Bosch.
