Reacció fulminant contra les dues treballadores que van vexar una àvia en una residència de Terrassa. En menys de 24 hores, han estat acomiadades, la conselleria de Treball ha activat els seus serveis d'inspecció, la conselleria de Salut ha anunciat que la Generalitat es presentarà com a acusació en la causa que s'obri contra les dues treballadores i, fins i tot, el síndic de greuges ha fet un parèntesi en les seves vacances a la Cerdanya per anunciar que obrirà una investigació.
Impressionant. Sobretot, si ho comparem amb la passivitat que els mateixos polítics i les mateixes institucions van mostrar quan als geriàtrics catalans els avis morien com mosques, absolutament abandonats i desemparats. El síndic de greuges, llavors, va trigar quasi un mes a anunciar que obriria una investigació. Ja sé que Ribó va molt amb compte de no trepitjar els ulls de poll d'aquells que el mantenen en el seu milionari càrrec, però, home, quan va sortir per primer cop, el 6 d'abril, els geriàtrics ja comptabilitzaven més de 900 morts. I el conseller de Treball, Chakir el Homrani, també va mirar cap a un altre costat durant setmanes. Diria que era força més greu que una vexació aïllada, per greu i rebutjable que sigui aquesta. Soc conscient que unes imatges causen molt més impacte social que unes xifres estadístiques de persones anònimes, però el que va passar durant la pandèmia va ser una massacre. No sé si són conscients que a les residències catalanes de gent gran han mort 6.418 persones pel coronavirus.
No seré jo qui surti a defensar aquestes treballadores, però si s'apel·la sempre a la presumpció d'innocència quan enxampen polítics corruptes, també hauria de valer per aquestes dues irresponsables. Contra els febles, tothom s'hi atreveix. Les dues noies ja estan condemnades: sense feina i estigmatitzades de per vida. Els responsables de deixar les residències de gent gran desemparades i sense mitjans per atendre els residents continuen als seus ben remunerats llocs, i si algun dia en destitueixen algun serà per donar-li un càrrec més ben retribuït. Al món de la política, les coces sempre són cap amunt.
És el mateix que passa amb el linxament que estic observant últimament a les xarxes socials de fanàtics independentistes contra cambrers i cambreres, immigrants la majoria, que no atenen en català. Això els passa per ser treballadors que, segurament, malviuen amb un salari de misèria. Si fossin multimilionaris com Messi, que viu a Catalunya des de fa vint anys sense pronunciar ni una paraula en català, ningú els linxaria. Al contrari, tindrien la Creu de Sant Jordi i serien idolatrats pel president de la Generalitat i l'alcaldessa de Barcelona. Com va dir Pierre Joseph Prpoudhon, un filòsof revolucionari francès del segle XIX, «sabem el que són les lleis, i el que valen. Són teranyines per als rics i poderosos, cadenes d'acer per als pobres i dèbils, xarxes de pesca en mans del govern».
