Cada estiu -també, aquest, amb les precaucions corresponents- ens agrada poder respondre amb arguments sòlids i viscuts aquella pregunta que Josep Pla formulava en el volum El meu país: «Quina és la raó, quina és la causa que l'Empordà sigui un país de fascinació activa i molt vasta, que hagi meravellat tanta gent?».
No hi ha, segurament, una resposta, sinó centenars de respostes. L'Empordà captiva i meravella per molts factors: art, cultura, folklore, història, mar, paisatges, pobles, ciutats, gastronomia, natura... i, de manera especial, per la gent, gent alegre, decidida, franca, oberta... No pas per casualitat, en el llibre Les gràcies de l'Empordà, de les trenta-dues que esmenta l'escriptor, polític i economista barceloní Pere Coromines, fill de pare i mare nascuts, respectivament, a Biure i Llers, la primera és «la franca i noble i forta gent empordanesa».
És una comarca d'una gran bellesa, amb una personalitat molt definida, carregada d'esdeveniments històrics, que ha tingut, a més, una gran capacitat per reinventar-se i transformar-se. I ho ha fet amb l'organització d'activitats molt diverses: concerts i esdeveniments, fires i mercats, activitats culturals i lúdiques, fundacions i museus, caminades i rutes marítimes... Dit d'una altra manera, sense perdre essència, nervi i tradició, s'ha adaptat molt bé als nous temps i a les noves necessitats.
Els seus paisatges -acolorits, lluminosos, plens de vida- sempre estan a punt per donar-nos la mà i acollir-nos. És per això que la comarca ens convida tostemps a contemplar-los des dels molts llocs privilegiats que hi ha i, a partir d'aquí, a conjugar en primera persona -del singular o del plural- els verbs abstreure's, badar, contemplar, gaudir, mirar, observar, recrear-se... fondre's.
Aquesta bellesa en cos i ànima ha propiciat que hagi esdevingut una terra que ha atret nombrosos artistes i escriptors, els quals hi han trobat una font inesgotable d'inspiració per bastir la seva obra i, en definitiva, per tributar-li agraïment i estima. Les seves obres ens ajuden a fer-nos partícips de les emocions i sensacions que els produeixen els paisatges.
Buscant respostes a la pregunta de Josep Pla, comprenem per què Joan Maragall afirmava el següent: «Si un dia a Catalunya hi faltés l'Empordà, Catalunya no fora ella mateixa; però si un dia, en canvi, de Catalunya només en restés l'Empordà, Catalunya podria tornar a ser. Perquè la veritat rau no en l'espiga sinó en el gra.»
