Ahir vaig estar seguint el vol de quatre mosques, perquè només n'hi havia quatre, i em va fer la impressió que jugaven a «tu la portes», ja que s'aproximaven colpejant-se lleugerament i se separaven després a gran velocitat. De vegades, per efecte de la llum, una d'elles desapareixia en ple vol i reapareixia de seguida com per art de màgia. Duien a terme les seves acrobàcies al centre de la sala, sense abandonar un perímetre que potser constituïa per a elles una regió aèria. En algun lloc he llegit que baten les seves ales més de dues-centes vegades per segon, ja que mai planegen, fet que implica una resistència fora del comú. No s'esgoten, poden estar hores sense posar-se enlloc. Però el més prodigiós és que una d'elles, de sobte, es va posar a volar cap per amunt. Al principi no m'ho podia creure, però em vaig acostar una mica, vaig enfocar la vista i juro que va estar una bona estona solcant l'aire de l'inrevés, com el que neda d'esquena.

Total, que no les vaig matar. Disposo d'un esprai mortífer, que les fa caure com a un caça tocat per un míssil, però vaig perdonar aquestes quatre perquè em va semblar que muntaven aquella festa per a mi. De fet, en un moment donat, no vaig poder reprimir un aplaudiment. En això va entrar la meva dona.

- A qui aplaudeixes?

-Bé -vaig dir en to de disculpa-, a unes mosques.

Va tornar a sortir sense dir res i jo vaig continuar gaudint de l'espectacle, que va arribar al zenit quan una d'elles va aterrar sobre el sostre. Aterrar sobre terra o sobre una taula és fàcil perquè comptes amb l'ajuda de la força de la gravetat, però per fer-ho sobre el sostre, i en vol normal, cal fer una pirueta estranyíssima. Crec que a les mosques els prestem poca atenció perquè són gratis, encara que la seva existència és prodigiosa. N'hi ha moltes perquè, en tenir també nombrosos depredadors, han de reproduir-se a milions per no extingir-se. Les mosques els agraden als ocells, a les sargantanes, a les salamandres, a les gallines, als escarabats, a les granotes... La mosca és una exquisidesa. A nosaltres ens fan fàstic perquè som molt melindros.

Quan arribin els primers freds, desapareixeran, cosa que no vol dir que no hi siguin, sinó que ignorem on passen l'hivern. Donaria alguna cosa per convertir-me en mosca una hora. O dues.