09 de setembre de 2020
09.09.2020
Diari de Girona

Sis contes de fi de l'estiu

08.09.2020 | 23:40
Sis contes de fi de l'estiu

«L'escriptor s'esforçava per posar la idea dins del mot, però no hi cabia perquè estava ocupat per una o per més d'una idea.

Orfe de paraules, atès que totes les que trobava estaven plenes, va adonar-se que l'única forma d'escriure el conte era crear neologismes i que només ell conegués els seus significats. Li va agradar tant el relat que va escriure que el presentà a un premi literari i el va guanyar».

2.- «En Pinxo punxa a en Panxo des de la infància a les orelles, les galtes i la panxa, però el que més li molesta és que li foradi el globus que li regalen els dies de festa major. El renyà severament advertint que no tornés a rebentar-li mai més cap globus.

Aquesta dèria d'en Pinxo de punxar en Panxo es perpetuà a l'adolescència i a la vida adulta. En Panxo resignat ajudava el seu amic a realitzar-se per evitar que es traumatitzés esllavissant-se en una depressió d'upa. En Panxo rebé un esperat regal: un globus aerostàtic. Quan volava per damunt del poble i tothom l'admirava una fletxa punxeguda li esclatà el receptacle inflat de gas.

Per sort no va prendre mal perquè va caure en una bassa, però des d'aquell dia va impedir que en Pinxo el tornés a punxar i si es frustra que el bombin. Vet-ho aquí!».

3.- «Li vaig dir a una nena que la meva cosina tenia una nina igual que la d'ella; em va respondre que no era veritat perquè la seva es diu Bufona, explica aventures a cau d'orella i és única en tot el món.

Un gat se li atansà i li vaig comentar que una neboda en tenia un clavat al seu. «No és veritat –digué– el seu de nom Bufó li abasta pomes». Després se li acostà un gos, idèntic al del tiet i no era veritat que fos idèntic.

- No és veritat? El teu és en «Bufonet»?

- No. El nom del meu gos és Maco.

Un raig de lluna li il·luminà el peu, ho vaig aprofitar per assegurar-li que una nena, també, si la llum de la lluna li acaricia el peu, el seu peu resplendeix com la plata.

- Amb això sí que estem d'acord. Em pensava que tu i jo no encalçaríem mai, la veritat».

4.- «Quan se li trencava l'ànima per un disgust la portava a reparar a cal manyà.

- Ensenya'm l'ànima -li exigí el manyà.

La tragué i la posà estirada en el taulell.

- És una ànima amb tendència a espatllar-se o a emmalaltir. Està foradada atès que ha rebut molts cops. És flonja i et passaràs tota la vida restaurant-la; a més és una ànima molt cara de mantenir. Ara mateix sagna i si l'haig d'arranjar, no et sortirà barat.

- Què puc fer doncs?

- Tens una ànima de baixa qualitat, de segona o tercera mà. Ves a saber quants cossos ha animat abans d'entrar en el teu.

- Què m'aconsella?

- Una de nova, igual que passa amb els cotxes vells i atrotinats. Te'n puc vendre alguna que estigui per estrenar. Digues com t'agradaria i te la porto.

- En vull una primaveral amb olors de fruita del bosc, plena de colors, també amb un fons musical i records benaurats.

- Ara la vaig a buscar».

5.- «En conèixer que el planeta havia estat embolicat amb aigua i que els únics éssers vius eren peixos, va tenir una revelació i una premonició.

La revelació li va fer recordar el període primigeni de vida marinera i quan alguns peixos abandonaren el mar; un cop a terra ferma el seu cos pisciforme s'anà fent antropomòrfic a fi d'adaptar-se al nou mitjà.

Per viure en l'estrenat territori sec es necessitaren cames i braços; les ales ja no servien per bellugar-se amb soltesa. D'antuvi es comportaren com animals de cos ajupit trescant de quatre grapes fins que, passats molts mil·lennis, s'aprengué a caminar amb les cames, s'alçà el cos i les mans serviren per agafar i fer coses. El bipedisme es va posar de moda.

La premonició va vaticinar-li que el planeta s'ompliria d'animals, rèptils, aus i de gent que viuria sempre confrontada en cruels guerres. Sabedor de tot això preferí continuar nedant com un peix feliç, mercès a la revelació i a la premonició».

6-. «En el meu poble hi ha dues botigues de costat, a cal «Fer Ploure» i a cal «No Fer Ploure». L'amo ha fidelitzat una bona clientela: alcaldes i industrials de la fruita. El botiguer es trasllada per una porta interior. Ara li han entrat clients.

- Com voldrien la pluja? Aquí tenen l'àlbum de pluges i la quantitat de litres per metre quadrat. Pluges fines, torrencials, seguides, discontínues. El preu varia segons la quantitat d'aigua i dels dies que romandré en el lloc. S'ho mirin. Un moment que m'ha entrat un client de la tenda del costat.

- Bon dia, senyor. Vostè té un problema per excés d'humitat, vol que pari la pluja que li malmet la collita o la temporada turística. Aquí té un recull de solucions: vents que aparten núvols, una romeria a la Verge Eixuta de la cova secreta, una tempesta contra la tempesta, com el tallafoc deté el foc.

El deixa sol pensant i se'n torna a l'altre establiment per saber si han decidit la pluja que compraran. Tanquen el tracte després d'un regateig. Sempre els clients encuriosits volen saber com ho fa.

- Això és cosa meva, és el meu negoci.

I se'n va a la botiga on ha deixat sol el que compra sequedat. El client s'ho rumia, l'informa dels dies que necessitarà per deixar-ho tot eixut. Acorden el preu i ja només cal executar l'obra: allunyar la pluja.

També s'interessa per saber com ho fa.

- És el meu negoci i això és cosa meva».

Ànims i que tinguem sort!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit