10 de setembre de 2020
10.09.2020
Diari de Girona

Cartes

10.09.2020 | 06:00
Cartes

Bravo per Les Nits d'Acústica
Josep M. Dacosta. Figueres
«Show must go on» és el lema retolat en el camió d'una empresa que muntava els escenaris de l'edició d'enguany del festival Acústica, replantejat enguany com a Nits d'Acústica. Aquesta frase, que és el títol d'una gran cançó del grup Queen, també ha estat l'objectiu de Xavi Pascual, director del festival, que va considerar que, aquest any, calia programar el festival, malgrat la situació d'incertesa general i fins i tot de desànim a causa de la crisi provocada per la covid.
Hem de recordar –i agrair– que el Festival Acústica situï Figueres en el mapa dels esdeveniments musicals, projecti la ciutat en els mitjans de comunicació nacionals i estatals, i contribueixi a augmentar l'autoestima dels figuerencs i figuerenques. Per tant, cal felicitar Xavier Pascual i el seu equip per la feina feta i també encoratjar les empreses i entitats públiques perquè continuïn donant suport al festival i així tingui continuïtat en la nostra ciutat.


Agraïment
Joan Barceló Sitjà. Girona
Portem molts dies parlant de virus, hospitals i residències. Avui, però, m'agradaria tornar-ne a parlar però des d'una perspectiva més amable i positiva. Voldria parlar de persones professionals i capaces que van atendre la meva mare fins el passat dia 1 de juny, dia que va morir.
La Margarita, la meva mare, fou diagnosticada de la malaltia d'Alzheimer ara fa uns 14 anys. A poc a poc va anar deixant de ser ella mateixa fins a difuminar-se quasi del tot i, més tard, se'n va anar. Durant tot aquest temps va necessitar que algú tingués cura d'ella. Els primers anys fou el meu pare, en Pere, el que va estar al seu costat cuidant-la i protegint-la, amb una cura i delicadesa que jo mai m'hauria imaginat. Ell és un home que diu que, igual que Abderrahman III, primer califa de Còrdova, mai ha pogut ser feliç del tot i, amb 70 anys complerts va haver d'afrontar una tasca titànica que va portar amb una dedicació admirable. De fet, treballar i estar al peu del canó en tot moment és el que ha fet tota la seva vida. Quan la situació va esdevenir més complicada, per dir-ho d'alguna manera, i el meu pare ja passava de 80 anys, la Margarita fou ingressada al Centre Sociosanitari Bernat Jaume de Figueres, sota la direcció de la doctora Esther Celda. Passat una any va sortir una plaça pública a la Residència per a la tercera edat de Lladó, el seu poble, on residí els darreres dos anys. En ambdós llocs fou tractada amb una barreja d'humanitat i professionalitat exquisides. Tant nosaltres, els familiars, com ella mateixa, mai ens va faltar der res i el tracte personal fou, sobretot, molt proper i càlid.
És per tot això que volia escriure aquestes paraules, simplement per donar les gràcies, i prou.


Sensacions
Maria Guillamet i Moret. Molló
Avui, un dimarts de setembre he sortit de casa per anar a fer esport. Fa fresca, € i ho noto tot diferent. L'estiu ja queda enrere.
A la botiga de queviures no hi ha cua, pocs cotxes aparcats i cap motorista esmorzant a la terrassa del bar. És clar, ha acabat l'agost.
Tot netíssim, com sempre. Els balcons, jardineres i parterres encara plens de flors. Fa goig veure els carrers ara que no hi ha tant moviment.
Respiro bé. M'agrada gaudir d'aquesta calma. Ara podré anar a caminar sense perill perquè tornarem a la normalitat, a estar tranquils, com diuen molts mollonencs.
Però, tot i això, desitjo i espero que el proper estiu, els bars, restaurants, botigues, hotels, cases rurals, el parc d'animals, la piscina, les cases de segona residència, els pisos€ estiguin a vessar i seguir veient excursionistes amb motxilla o sense, que fan el GR o el Camí de la Retirada, ciclistes, gent passejant i visitant Santa Cecília, tornar a gaudir de concerts i activitats diverses i per a totes les edats.
Això sí, i prego a Déu, sense covid.


El silenci... del centre de dia
Dani Nicola. L'Estartit
Trobo a faltar informació als mitjans de tot tipus que facin referència al servei del Centre de dia. Portem gairabé sis mesos d'ençà que ens varen dir que demà era l'últim dia i fins nou avís.
Crec que davant la situació que estem patint les famílies (i en som unes quantes) amb càrrec a les persones amb dependència i discapacitat, tenim tot el dret de saber fins quan es preveu el retorn a la situació d'abans de març. Es tracta de recuperar l'estat emocional i las ganes de viure tant dels pacients, com de les persones al seu càrrec les 24 hores del dia.
Els demano una bona solució amb resposta, per part de tots els estaments implicats que passi per reobrir de nou els Centres de dia. Però si us plau, el silenci actual és frustrant, desesperant i eixordador.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit