Cartes

Benet Garriga fundació gent grann Benvolguts i benvolgudes,

Quan vaig proposar crear un conveni, o consorci, o mancomunitat, etc., creia que els primers interessats a voler conèixer les prestacions i condicions serien els municipis de menys de 5.000 habitants i ha estat tot el contrari.

Aquesta carta serà la darrera ja que la primera quinzena d'octubre publicaré el nom dels ajuntaments adherits i no adherits.

Crec que no s'ha valorat prou els avantatges que representa per als vostres veïns. Tampoc heu valorat el que representa defensar un ajuntament, amb el suport dels 250 restants.

Permeteu unes reflexions:

- Us agradaria tenir els vostres pares en una residència en la qual no es poden confinar, per la saturació d'usuaris i manca de personal?

- Quina és la vostra opinió, sobre el tancament (i no és d'ara) de 3 residències d'un mateix grup inversor per falta de higiene personal (una persona amb sarna), menjar deficient, manca de tovallons a l'hora de dinar, canviar els llençols cada quinze dies, etc.

- O per aprofitar l'espai habilitar un soterrani, i amb una riuada varen morir els usuaris que estaven dormint.

- O a Lloret de Mar, que els familiars dels usuaris de la residència els hi hagin de portar el menjar.

- I què penseu dels municipis grans? No haurien de ser solidaris amb els petits?

- I dels polítics que prometen i prometen, sobretot quan s'acosten eleccions.

- I de les persones que tenen dret a cobrar i que fa més de dos anys que esperen.

- Hem creat una pàgina web que serà critica, transparent, tindrà lloc per opinar el qui vulgui i a la vegada constructiva. És parlarà molt de la gent gran, del jovent, activitats, etc.

Suposo que sabeu que no sereu sempre l'alcalde o alcaldessa del vostre poble o ciutat, però sí que hi haureu de viure, i us valoraran pel que heu fet, no per ser del partit, tal o tal altre.

Ja veieu, els partits desapareixen, canvien de president, es barallen entre ells i els ciutadans, esperen les millores promeses. Per tant, si nosaltres no anem endavant, malament rai.

Espero i desitjo que la vostra consciència us faci decidir el millor per la nostra gent i per al jovent.

Us desitjo a totes i tots molta salut.

Agraïment al Santa Caterina

Joan Salamaña i família santa coloma

El dia 7 d'abril de 2020 vaig entrar a urgències de l'hospital Santa Caterina. En vaig sortir 59 nits després, el dia 5 de juny. Tinc 72 anys, m'acabaven de treure un ronyó i soc un pacient de risc, d'aquells que en diuen «amb pluripatologia». Així que avui, només puc fer arribar paraules d'agraïment a tots els que van fer possible que ara mateix estigui a casa meva gaudint de la meva família i recuperant a poc a poc la meva vida. Soc (som) uns afortunats. Moltes gràcies a totes les persones que amb un petit o gran gest vau vetllar per mi i vau contribuir a ajudar-me a tornar a casa. Espero que us arribi aquest missatge. Van ser moments molt durs, va ser molt llarg i vaig estar aïllat molts dies, però em vaig sentir sempre acompa­nyat i molt ben cuidat. No tinc clar què hauria passat si ells no haguessin lluitat tant com ho vaig fer jo.

Menorca, la nova normalitat

nuri garcia torrent palamós

Primera setmana de setembre, vol a Menorca. Aeroport de Barcelona desèrtic, fantasmagòric. Avions a pistes, tots parats. Terminals buides, sense turistes, sense xivarri de nens, sense famílies esperant a la porta de sortida el retrobament dels seus estimats...

Botigues de la terminal 1 i 2 plenes de roba, de souvenirs, de colònies que ningú comprarà. Dependentes badallant, netejant per ­enèsima vegada perquè ja no saben què fer. Buidor, molta buidor. I tristesa, molta tristesa.

Pugem a l'avió. Ryanair vol d'anada. Vueling vol de tornada. El mateix de sempre: tots apilonats, sense distància de seguretat, sense mesures, sense prendre temperatura. Ni tant sols revisió del DNI en el vol de tornada. Dues mascaretes per si de cas i creuament de dits que no ens toqui a nosaltres la «loteria».

Menorca, preciós com sempre. Platges de blau turquesa esperant-nos, i uns dies de desconnexió total. Poqueta gent, turisme de proximitat... concretament «espanyolito» tatuat, i amb la bandera espanyola a la mascareta, no sigui cas que no ens n'hàgim adonat. De catalans ben pocs, d'estrangers ni un.

I no deixo de pensar com han canviat les coses en poc temps. Oci nocturn tancat, sector del lleure, turisme, cultura, ensenyament i tants altres que em deixo... totalment afectat. Totalment incert. Injust, molt injust.