11 de setembre de 2020
11.09.2020
Diari de Girona

Un curs polític diferent

10.09.2020 | 23:47
Un curs polític diferent

Avui, quan surt publicat aquest article, és Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. Des de fa temps, la Diada ha marcat l'inici del curs polític a Catalunya un cop finalitzat l'estiu. Aquesta data no ha estat només un dia de commemoració i l'inici del curs escolar i polític sinó, a més, ha tingut un pes molt important en l'enfocament polític del curs.

D'ençà l'any 2012, amb la primera manifestació multitudinària a favor de la independència, l'Onze de Setembre ha estat una data cabdal que degut a l'èxit de convocatòria en les mobilitzacions independentistes ha accelerat els temps polítics i sacsejat la política catalana any rere any.

A més, com que la competició en el si de l'independentisme ha estat descarnada durant tot el procés, les Diades han estat l'accelerador polític per excel·lència.

Només així s'explica com les tres darreres eleccions catalanes –2012, 2014 i 2017– s'han celebrat poques setmanes després de l'11 de setembre. El novembre del 2012, setembre del 2015 i desembre del 2017. Si bé és cert, que el 2017, la veritable trobada amb les urnes va ser l'1 d'octubre i no les convocades el 21 de desembre per Mariano Rajoy. Totes les darreres conteses electorals han estat eleccions avançades quan encara no s'havia acabat la legislatura i en totes, les mobilitzacions de l'Onze de Setembre han tingut un paper determinant.

Cal recordar, també, que l'any passat amb la publicació de la sentència del procés, va ser el 14 d'octubre la data que va provocar una sacsejada política de primer nivell.

Per primera vegada des del 2012, doncs, la Diada no tindrà aquest paper clau en la política catalana i l'opinió pública estarà més pendent de la tornada a l'escola el proper 14 de setembre que del que passi l'11.

Evidentment, aquest gir de guió és degut a la terrible pandèmia que estem vivint, que provoca que les mobilitzacions no siguin el més adient en aquest moment i que, a més, la incertesa sobre com serà l'inici del curs escolar i el retorn a la quotidianitat enmig d'una segona onada de la pandèmia després de vuit mesos sense escola, no ajuda.

La covid-19 ha canviat la nostra vida i òbviament també ha afectat els calendaris polítics tal com els hem entès els darrers anys, però no deixa de mostrar-nos com hi ha un cert canvi de cicle polític i com el «tauler de joc» polític es pot capgirar de la nit al dia.

També és cert que si bé l'Onze de Setembre no tindrà el paper que ha tingut en els darrers anys, el proper 23 de setembre el president Torra ha d'anar a declarar davant del Tribunal Superior de justícia de Catalunya i com que la sentència sembla que serà ràpida, es pot tornar a produir una «tardor calenta» que tingui conseqüències polítiques i òbviament acabi amb un nou avançament electoral. Per tant, encara que es trenqui la tradició de l'Onze de Setembre, els tempos polítics es poden accelerar uns dies després.

Certament, però, la incertesa d'una rentreé en plena segona onada i una tardor i hivern a la vista demolidors des del punt de vista econòmic fa que no només els tempos no segueixin la pauta habitual dels darrers anys sinó que és una incertesa saber com canviarà el mapa politicoelectoral en els propers mesos.

Des del punt de vista econòmic, l'estiu ha estat un desastre. Alguns dels principals motors econòmics del país estan en una situació catastròfica: el comerç, la restauració, el turisme. Les xifres d'aturats s'incrementaran inevitablement, les necessitats socials augmentaran i per primera vegada es veuen els centres d'algunes de les ciutats del país, deserts. Això impactarà en la política del país d'una manera important. Però a més, l'emergència sanitària continuarà acompanyant-nos els propers anys. Davant d'aquest panorama és molt difícil preveure què passarà en els propers mesos i com això es traduirà políticament.

D'ençà del mes de març han passat moltes coses que han tingut un impacte directe en la majoria dels ciutadans i és difícil preveure quina traslació política tindrà quan finalitzi la legislatura.

I és que si bé l'inici del procés el podríem situar el 2010 amb la sentència de l'Estatut, les grans mobilitzacions plenament independentistes comencen el 2012 i l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) es funda també al març del 2012. Per tant, el procés es va consolidant a mesura que la crisi econòmica que es va iniciar el 2008 comença a quedar enrera. La crisi sanitària i la crisi econòmica actual coincidiran amb el final d'aquest cicle polític. Veure com la política podrà simultaniejar temes tan diversos és un dels reptes d'aquest nou curs polític que pot ser l'inici d'un nou cicle.

Comencem un nou curs polític que serà molt diferent i on la incertesa serà la tònica dominant. La capacitat d'arribar a acords, la capacitat de gestió, l'experiència i la política en majúscules seran més necessaris que mai. Molta sort a tots els qui els tocarà gestionar el que ens ve a sobre i ànims, que conviure amb la incertesa és més normal del que ens pensem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook