12 de setembre de 2020
12.09.2020
Diari de Girona

Auf dem Gipfel

11.09.2020 | 23:20
Auf dem Gipfel

Els qui som alpinistes de mena sabem què és exactament ser al cim. És el pic material de la transformació de l'acompliment vital. Com tota societat decadent, aquesta transformació dels cimals no solament s'ha anat massificant més i més, sinó que també s'ha banalitzat. Així, de la mateixa manera que el cim de l'alpinista és reïfica fins a tant de convertir-se en una foto d'Instagram, el pic existencial es difumina de la nostra vida i perdem de vista la realitat transcendent que les nostres accions tenen.

Nietzsche ja va escatir la direcció erràtica i destructiva del món modern –de la qual n'estem vivint una de les onades de pitjor intensitat. És per això que el filòsof de Sils-Maria va comprendre la diferència entre el Darrer Home i l'home que se sobreposa a si mateix. Aquest «home superat» desenvolupa un poder sobrehumà per assolir el pic existencial del «mehr leben», el «viure més» –que immediatament es pot transformar en el «mehr als leben», en «més que viure». És únicament en aquesta dimensió transcendent de l'afirmació vital que hi ha l'autèntic desvetllament i, alhora, la vera experiència espiritual.

De tot plegat, en podem anomenar l'espiritualitat dels cims. Certament, l'ascens a la muntanya és la metàfora que més s'escau a l'ascetisme espiritual ben entès. No debades, la divinitat de les muntanyes ha estat establerta d'ençà els temps més arcaics de la humanitat: el mont Meru hindú, el mont Olimp grec, el Valhalla nòrdic, i fins i tot el Montsalvat medieval. Pujar una muntanya és transcendir el món sensible de la terra baixa i entrar dins la llar sagrada de la divinitat. L'alpinisme de debò és un exercici espiritual, no pas el tercerpisisme i el truita-trago-transistor que és actualment.

El meu filòsof contemporani preferit després de Nietzsche, l'italià Julius Evola, és qui més ha dissertat sobre la importància metafísica dels pics muntanyosos. En l'ascens, Evola hi veu tots els ingredients de la comprensió transcendent de la realitat vital: disciplina, alliberament absolut, la «solitud i el silenci solars», la fi del combat espiritual i la subjugació de la por. Això comporta la revelació, la purificació, el desvetllament i el renaixement transcendent. Aquesta és la força del que Nietzsche també anomenava «wille zur macht», la «voluntat de poder»– que mena directament a l'home sobrepassat que crea un nou home.

Tant Nietzsche com Evola van desenvolupar una relació espiritual amb la muntanya i els seus cimals. En el cas d'Evola, va ser un coratjós alpinista fins que un bombardeig durant la Segona Guerra Mundial el va deixar tolit. És Evola qui més va denunciar la banalització de l'alpinisme i la intoxicació romàntica i burgesa de l'ascens solar als pics metafísics. Quant a Nietzsche, el seu refugi –per dir-ho en català, el seu mas interior– es va establir a la vall alpina suïssa de l'Engadina, al poblet de Sils-Maria. Durant 7 estius, Nietzsche va anar depurant la seva ascesi espiritual en la transcendència de la muntanya dramàtica de la regió. A la fi, l'obra cimal de Nietzsche, Also sprach Zarathustra és una ascensió i davallada constants a pics i valls, reals i metafísics.

Puresa i simplicitat són els únics requisits necessaris per a l'ascesi dels pics–no tant el fet de tenir-les ans la disciplina de voler-les assolir. En un món que nega i oblida la metafísica, és crucial de preservar l'autenticitat de l'ascens alpí. És tan important com la nostra capacitat de poder-nos refugiar a l'inexpugnable mas interior de tot català. És cert que d'ençà la derrota de 2017 que només parlo d'aquest mas interior. En vull recalcar la seva necessitat per a la nostra supervivència nacional i ètnica. Només amb aquest mas a la terra baixa podem després ascendir els pics més esquerps i rigorosos. Només amb aquest mas en els aiguamolls més fètids i insalubres podem després preparar-nos per a l'ascesi solar–i guanyar-nos la metafísica que el món modern ha obliterat fins a tant de destruir la noció d'humanitat. Encara no hem entès que sense divinitat no podem tenir humanitat. I això és un secret pur i simple que solament roman reclòs en la veritat alliberadora del cim alpí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook