Crec que moltes infidelitats són explosions passatgeres que trenquen momentàniament la continuïtat de la consciència. Al costat de la cornamenta hi sol haver la síntesi nua del nostre ego. Hi ha pensaments íntims que ens condueixen a assaborir les contradiccions del prohibit. Sí, moltes vegades, busquem l'ocasió que dona forma als nostres secrets i la posem al servei del desig. En definitiva, això de «posar les banyes» s'assembla més a una comèdia atropellada que a una vivència. Que els ho diguin als que s'«animen» als cotxes; els mateixos que en acabar de fotre el polvo no troben els calçotets, ni les calces. Hi ha coses que en ser executades resulten còmiques. La majoria d'elles (opinió subjectiva) són la conveniència de dues persones ocupant la presència una de l'altra. Les bones ocasions no es reconeixen pel contorn... Les bones ocasions es reconeixen per l'essència.
El breu no passa de ser un somni de l'efímer. A l'hora de parlar de perdonar una infidelitat hem de tenir-ho en compte. Al costat del sexe (malauradament) moltes vegades s'exciten les ganes d'estimar; tot i que, per entendre l'assumpte, és bo saber que les nostres mancances són la tensió que es relaxa amb el primer que passa pel seu costat.
Moltes relacions són la conveniència oculta obsessionada amb mantenir intocable el seu patrimoni. Al costat de la forma de la nostra conducta, sempre, absolutament sempre, trobarem la complicitat de ser sincers amb nosaltres mateixos. Moltes infidelitats són el capritx i la diversió. ¡Altres són la necessitat de donar-li vida a l'entrecuix! Quina quantitat de parelles no es toquen ni amb un pal! És imprudent jutjar els infidels, darrere de moltes banyes, hi ha moltes solituds emmascarades que afirmen triomfants que són feliços i no passen de ser un acord adornat amb els llums del que anomenen parella o matrimoni.
Les banyes decoren però ofereixen a la vida una visió d'ombra.
