12 de setembre de 2020
12.09.2020
Diari de Girona

Cartes

12.09.2020 | 00:25
Cartes

La Caixa despersonalitza la seva entitat
JOAN JANOHER I SADURNI forallac
Hem de sentir-nos més que avergonyits, no en tenim prou amb les contrarietats de Castella en vers a Catalunya, que ara és despengen per fusionar Bankia amb La Caixa. Ho considero irracional, per quan una entitat mafiosa com l'esmentada, entri dintre l'Organigrama de l'emblema bancari català. Un procés gens innovador, si tenim en compte els precedents de la mateixa, pels seus exercicis corruptes. Considero un gran desencert econòmic la possible unió i desitjaríem la majoria dels catalans que no continués avançant la proposta, hom com sempre passa, en sortirem ben escaldats.
Mai n'aprenem, i continuarà essent una intervenció més, de l'article a l'ombra, del 155. Hauríem de ser més responsables, com curosos, a no llençar per la borda, el prestigi internacional assolit per La Caixa. On la seva vigència de dignitat ens ha acompanyat des de fa més d'un eegle. I a més, no creiem necessària una humiliació, tenim prou personalitat per no deixar-nos ensarronar. La permissibilitat d'anomenar presidents de fora de Catalunya, ja ha estat un contrasentit de conjuntura. Que potser no tenim uns bons precedents, de presidents més que honorables que varen fer molt gran La Caixa, com el país. Doncs, no era precís ni necessari despersonalitzar-se i enganyar al poble català.


Ensenyament nomena injustament
Helena Carreras Girona
Cal denunciar les injustícies que comet el Departament d'Ensenyament. És mentida que s'hagin donat les places de professor que s'anunciaven, però a més s'han comès injustícies inadmissibles. El dia 27 d'agost no es nomena gairebé a ningú. El dia 4 surten unes quantes places de reforç o minses substitucions de mitja jornada com a molt fins a juny i s'obliga els integrants de la borsa a acceptar-les (en cas contrari, es queden definitivament sense feina). El dia 10 es donen places noves que haurien d'haver sortit abans i es concedeixen interinatges a aspirants amb un número molt més alt. Es condemna els professors que han fet sacrificis durant anys acceptant-ho tot per millorar la posició a la borsa a malviure quan tenien dret a una feina per tot l'any. I després es demana vocació. Algun responsable d'Ensenyament pot justificar una actuació tan injusta i aparentment aleatòria? Com pensen rectificar-la donant una feina digna a qui hi tenia dret? Esperem que no sigui amb un aplaudiment des dels balcons.


A reveure, pare Manel, a reveure, «pare de tots»
M. Carme Ribas i Mora filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora
Dijous la noticia colpejava les xarxes socials, ens acabava de deixar el capellà Manel Pousa, l'estimat pare Manel. Va ingressar a Vall d'Hebron per uns dolors, se li va detectar que tenia el coronavirus i al dia següent va morir d'una embòlia. La causa no importa, el que val és que ja no hi és. Tenia 75 anys, havia nascut a Granada i de petit va arribar a Barcelona. A partir del 1975, en què fou ordenat capellà, la seva tasca va entrar de ple a Nou Barris de Barcelona. No m'allargo en el seu gran historial per falta d'espai. Però quan se'n van persones que han format part de la vida de tanta gent per haver-los dedicat la seva mereixen tenir unes paraules en què sols coneixem la seva trajectòria.
Tenim un sector de la nostra societat, el més desvalgut, al qual ell sempre els tenia i sentia a prop, que de cop i volta s'han quedat orfes d'allò tan important: tenir una persona que vetlli per tu, i això avui dia és molt valuós. Ell va crear la seva Fundació el 2004 i cada any es feia una gala que l'anomenaven «Guanya't el Cel amb el Pare Manel» per això crec que avui seran milers les persones que el ploraran, joves drogoaddictes, gent de presons, avis, nens, gent gran i qualsevol persona que es sentís sol en aquest món i que sempre podien comptar amb ell.
El 2009 li donaren la Creu de Sant Jordi i la medalla d'honor de la ciutat de Barcelona. Va lluitar i patir amb qui no li agradava les seves conviccions però ell sempre endavant, i van ser molts els que també li donaren la mà. Quina congruència de la vida, en començar la pandèmia, la Fundació Pare Manel va desplegar un dispositiu fent mascaretes, repartint aliment i targetes moneders i ell malauradament ha conegut la covid-19. Avui molts deien tenim un àngel més al cel.
No patiu, amics, el pare Manel ens ha deixat però des d'aquest cel que molts pensaven que no tindria us continuarà ajudant a tots, del primer a l'últim i el sentireu a prop perquè tinc la seguretat que el pare Manel no és tan sols el pare Manel sinó és el pare de tots.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit