Cartes

genís dalmau l'estartit

Ja hem perdut el compte de les interessants inversions turístiques i «de País» que la Generalitat de Catalunya va repartint per les comarques de Barcelona i de Tarragona. Felicitats per aquestes comarques i els polítics que les representen. Aquí, a les comarques de Girona, continuem amb l'eslògan que va fer famós un conseller de la Garrotxa, ara ja fa molts anys. «Girona rai», que ens deien els de les comarques de Barcelona, referint-se a les bondats de les nostres comarques de Girona, acaba de sumar un altra «trumfo» de la Tordera enllà. Sembla que la Generalitat patrocinarà Caixabank i Hard Rock perquè puguin començar a construir un altre atractiu per a la Costa Daurada, felicitats. Poder haurem de demanar als polítics d'aquestes comarques que facin un curset als de les nostres. Aquí tenim polítics i partits amb responsabilitats de govern importants a escala provincial, però seguim fent inversions a escala municipal i no som capaços de fer-ho a escala comarcal i molt menys que col·laborin dues comarques, encara que tinguin el mateix nom, com l'Empordà. Ja no diem res pel que fa a marca turística Costa Brava Pirineu de Girona. Per tal de poder engegar d'una vegada projectes «de País» a les comarques de Girona, poder caldrà un canvi de jugadors i d'equips, ja que de moment fa anys que no veiem cap fitxatge nou, que il·lusioni les nostres comarques.

Religions

sebastià carreras carós girona

Atenent-me a les declaracions del Sr. Delegat d'Ensenyament del bisbat (Diari de Girona del 24-11-7) on es declara defensor, per llei, que catòlics, musulmans, ­evangèlics i jueus puguin fer classe de ­Religió als centres públics, si hi ha demanda, i donat que en el proper curs 2020-2021 hi ha un pla pilot per portar a l'escola la religió islàmica, crec oportú donar la meva opinió.

S'adonen que en implantar aquesta prova pilot el que faran és que la Religió separi, ja a primària (6 anys), els alumnes de la mateixa classe? Si totes les confessions religioses tenen dret a portar a l'escola les seves creences caldria tenir en compte el lloc idoni on fer les classes: els cristians i catòlics, als locals de la parròquia; els musulmans, a les mesquites; i els jueus, a les sinagogues... o on es cregui convenient, però mai en horari lectiu dels col·legis, ja que això representa separar els alumnes segons les creences.

Ja l'any 1990, quan a les escoles es feia religió catòlica en hores lectives, com a alternativa es feia Ètica.

No empitjorem les coses volent mantenir la religió en horari escolar. Agradi o no, en un Estat que es considera laic, l'assignatura de Religió l'ha d'impartir cada confessió religiosa.

El que sí que falta a les joves generacions és nocions de les diferents festes i commemoracions de cada religió. Els alumnes, més els de primària, mereixen conèixer el que els seus companys de classe celebren segons les diferents opcions religioses: Nadal, Reis, Setmana Santa, el Mamadà, Carnaval, nocions de la Bíblia, l'Alcoà, el Talmut... i tenir idea d'església, mesquita, sinagoga...

Aquests coneixements uneixen, no separen.

Hem de fer possible que l'escola sigui de tots, així a les aules es donaran coneixements a creients i no creients. Sols hem de recordar que la noció de Déu és universal.

Pagar justos per pecadors

Lluís Torner i Callicó girona

Al Parlament de Catalunya, aquests dies, es debatrà una ­proposició de llei pel tema de la ­regulació dels lloguers presentada pel sindicat de llogateres i llogaters. Fins aquí ens semblaria bé, però com sempre passa, per culpa dels que n'abusen, que solen ser els grans tenidors, es perjudiquen els petits propietaris particulars, a la majoria dels quals, ens importa molt més la formalitat del llogater, que no pas el preu del lloguer.

Estaríem d'acord amb què els ajuntaments establissin un barem de preus màxims, per zones i ­característiques del pis o local, però el que no podem acceptar és que, als que intentem fer-ho bé, se'ns vulgui bloquejar el preu i no es pugui repercutir ni l'IPC, ni mínimament el cost de les obres de les reparacions i/o reformes.

La majoria dels propietaris particulars, ho som fruit d'una herència, de la qual hem pagat els corresponents impostos, començant pel de successió -a Catalunya el més alt- o d'uns estalvis per al futur. Això, hi ha ajuntaments que semblen no tenir-ho en compte, i ens posen a tots dins del mateix sac. En lloc de construir obra pública, per posar remei a la necessitat d'habitatge, ens volen traspassar la solució del problema als propietaris, sense distingir si són grans o petits. Fins i tot, qui es preocupa de posar ordre al tema de les indiscriminades ocupacions, i els seus maldecaps? És molt fàcil ésser generosos amb el que és d'un altre.

Som conscients que tothom hauria de poder tenir un lloc on viure, però que cadascú agafi les responsabilitats que els corresponen; els particulars, que anem de bona fe, no en tenim la culpa del problema. És el nostre parer.