Gràcies
Roser Sureda, Eva Piella i Maria Bolaños
La incertesa de començar la universitat sent adultes es passejava per la nostra pell aquell setembre del 2011.
Totes vam triar les classes de la tarda, algunes per feina i d'altres perquè pensàvem que era probable trobar-nos companys de la nostra edat.
Passaven les hores de classe i les setmanes, i potser perquè el destí és així de capritxós va fer que les nostres vides es creuessin i vam començar a fer treballs en grup i trobades per estudiar a la biblioteca de Montilivi. Quantes hores que ens hi vam passar...
Eres incansable, no hi havia ningú que passés més hores d'estudi que tu. Aquella energia, aquella inquietud per tenir respostes de tot, aquella persistència, aquell entusiasme per tirar endavant cadascun dels projectes que et proposaves, que eren un mirall per nosaltres, se'ns va encomanar.
Més que un adeu, és un gràcies. Gràcies per tot el que ens has ensenyat. La notícia que ens has deixat ens ha trasbalsat. Tot i que les nostres vides van agafar camins diferents ens vas deixar empremta, ja que la teva força sempre ens acompanyarà.
De vegades les paraules es resisteixen a sortir perquè és difícil expressar els sentiments, sobretot en moments de dolor. No volem dir adeu, sinó gràcies. Gràcies pel teu suport, sobretot quan les coses es posaven difícils i no sempre sortien bé.
Ens has acompanyat en el trajecte que ens va canviar la vida. No volem plorar perquè ha arribat el final, volem somriure perquè ha estat possible. Volem recordar tots els moments compartits, perquè dins de cadascuna de nosaltres tenim un trosset teu, Montse.
Diuen que el comiat no arriba si no arriba l'oblit. No t'oblidarem mai. Gràcies.
L'asfalt dels carrers
Joan Benet girona
Dies enrere, s'ha asfaltat un tram de l'antiga carretera de Santa Eugènia fins la casa de les Punxes.
Però no s'entén que un carrer que està demanant a crits un asfaltatge, no se li faci cas. Un carrer amb molta circulació com és carrer d'Emili Grahit.
En el tram del carrer Barcelona fins la Biblioteca, el lateral dret, es troba amb l'asfalt força aixecat. I tot per fer els carrers en baixada lateral, la qual cosa fa que el pes dels vehicles, carreguin més en aquesta zona.
També es troba així el carrer de Salt, en el tram del carrer de Montnegre cap avall, on potser el pas dels camions fan el mateix. Ara bé, aquest carrer es troba als afores.
Però el carrer Emili Grahit?
Entre saber llegir i llegir bé
Jesús Domingo Martínez girona
PISA ha publicat les dades sobre el nivell de comprensió lectora dels alumnes espanyols, dades que llançaven els pitjors índexs dels últims 14 anys, especialment en cinc comunitats autònomes. En qualsevol cas, les dades d'altres comunitats autònomes mostren que els nostres alumnes no tenen bona comprensió lectora. No és una cosa d'ara. Els espanyols llegeixen però solen abandonar la lectura al voltant dels nou anys per problema de vocabulari.
Només solen creuar la frontera entre saber llegir i llegir bé els que arriben de casa apresos. I això, malauradament, manté la bretxa social.
