16 de setembre de 2020
16.09.2020
Diari de Girona

Cartes

16.09.2020 | 06:00
Cartes

Deixaran morir el meu fill?
MIRIAM JORBA girona
Tinc un fill amb una al·lèrgia molt greu. Avui m'he assabentat que les farmacèutiques no serveixen i restringeixen el subministrament dels injectables d'adrenalina (Altellus, Anapen...) que li poden salvar la vida en cas d'anafilaxi. És a dir, que si els nostres fills tenen una reacció al·lèrgica greu poden morir simplement perquè no disposem de l'injectable necessari que els manté amb vida fins a arribar a l'hospital. Sanitat no pot fer res? Per a quina raó no estan disponibles aquests injectables tan necessaris?


El discurs del president
pere espinet coll anglès
Vigília de l'Onze de setembre, com és habitual el president de la Generalitat es dirigeix al poble català i als que el volen escoltar. Sobre el discurs puc estar d'acord en molts dels seus punts sobretot els que van encaminats al benestar dels ciutadans/es de Catalunya i als reptes que caldrà afrontar, on la classe política, hi té molt a veure, sobretot predicant amb l'e­xem­ple.
Sobre el judici del president Lluís Companys crec que ningú es mereix pagar amb la seva vida la de­fensa d'uns ideals, i més tal com varen anar les coses, això ho faig extrapolable als capellans, seminaristes, monges... que a conseqüència de les seves creences la maleïda guerra va ser fatídica per tots ells/es. Al president Quim Torra li ha tocat viure uns moments si més no complicats, tal vegada fruit d'una reencarnació on els itineraris establerts no es varen assolir del tot. Entenc del discurs que plegats tenim uns reptes que molt bé ens poden marcar la manera de ser i fer d'aquest propers anys on cadascun de nosaltres haurà de posar-hi la seva part, i si no malament rai.


Màquines
Albert Altés Segura llançà
Ara, degut als confinaments o no imposats per la pandèmia, he descobert que les màquines estan sent molt importants per a tots nosaltres. Uns objectes sense ànima!. Uns utensilis que no es preocupen per tu gens ni mi­ca. Millor dit, a sobre, de tant en tant, els has de treure la pols, comprar piles o si més no, cada dia has de carregar la seva bateria. De vegades apagar el contacte i fer un «reset» per millorar el seu rendiment sembla necessari però evidentment mai et donen ni les gràcies! Uns aparells freds com el marbre que a sobre si un dia no funcionen, la teva vida sembla que també s'acaba!
En el meu cas, jugo a escacs. La maleïda màquina em guanya sovint però no sempre. A ella mai li passa res fisiològic, ni psicològic i ni té cap depressió degut als temps actuals. Jo, sí. I clar, té avantatge! Fins que un dia vaig descobrir que si les seves piles feien figa, aconseguia la meva  victòria més fàcilment!  Però per a ella li és i­gual. Sap que compraré noves piles i em guanyarà tranquil·lament mentre jo seguiré amb els  meus mals de cap o mals de ventre per sa­ber què passarà l'endemà arreu del món! Clar, ella és una màquina!


Polítics insolidaris
JOAN JANOHER I SADURNÍ vulpellac
Ningú mou fixa per redreçar la problemàtica dels que estan a l'atur, en canvi, si els preocupa la seva pretensió que se'ls pugi la seva paga mensual. Crec impròpia aquesta actitud, per quant centenars de milers de treballadors estan en ERTOs, i no perceben cap ajut, i només viuen de la vaga promesa del govern, amb moltes necessitats per afrontar la greu situació en la qual es troben. Aquesta insolidaritat tan manifesta, hauria de moure l'esperit de recerca de les solucions que s'escauen, per recolzar les necessitats manifestades.
Actuen emparant-se amb les seves poltrones i allunyats de la problemàtica angoixant en què viuen els aturats. Tots en coneixem de familiars, amics i coneguts que estant experimentant les seqüeles de la pandèmia, la qual, com sempre passa, ha castigat les economies més flaques, els treballs més precaris i molt inestables. Un raonament que pot molt bé justificar la penosa reacció dels que ens representen i que només vetllen pels seus egos personals. Doncs, convindria mesurar el que pretenen, i plantejar-se compartir els seus sous amb les masses més vulnerables de la nostra societat laboral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook