Un costum molt arrelat entre certs lectors és el de fer anotacions als marges dels llibres o documents per no oblidar coses que l'escrit els ha suggerit. Doncs bé aquest dissabte l'article està fet sobre les anotacions al marge que les meves darreres lectures periodístiques m'han suggerit.
Llegeixo notícies de la Diada i em poso trist, continuem amb una celebració partidista. Durant la dictadura, érem pocs els que anàvem al monument a Rafael de Casanova a reivindicar la festa de Catalunya perseguits pel «grisos». Amb la democràcia van venir les grans celebracions unitàries fins que al 2012 els independentistes ocuparen els carrers i relegaren la senyera. Fa temps he deixat d'anar a fer l'ofrena floral al monument a Casanova. La darrera vegada que hi vaig anar li havien posat una estelada substituint la senyera. Em vaig negar a fer una ofrena davant una estelada (convindran amb mi que no té res a veure amb Rafael de Casanova). Devem ser un dels pocs pobles que no tenim una festa nacional unitària. Una singularitat més. Potser seria hora de rebel·lar-nos i organitzar una festa per als que volem tenir una festa unitària.
Chaves Nogales, en el seu excel·lent llibre ¿Qué pasa en Catalunya? referit als anys 30, recull aquest comentari fet després de la manifestació que, el 1936, va rebre Companys quan va sortir de la presó: « A nuestro pueblo le entusiasman estas grandes paradas de la ciudadanía. No sabe pasar muchos meses sin provocar alguna. Pero acaso entre una y otra, aunque solo mediasen tres o cuatro meses, tendría alguien que preocuparse de rellenar el tiempo con una tarea que tal vez no sea del todo superflua: la de gobernar, la de hacer por el pueblo algo más que ofrecerle ocasión y pretexto para estos deslumbrantes espectáculos». Ara ERC diu que cal fer una parada per governar (suposem que per a tots) i agafar forces. Benvinguts siguin al realisme però potser ens haurien de dir amb qui pensen fer-ho i amb quin programa perquè també ens diuen que cal unitat de l'independentisme i no veig que Puigdemont estigui per parar i governar.
Els independentistes s'omplen la boca dient que cal defensar i potenciar la cultura catalana. Però des de 2016 el Departament de cultura ha tingut 5 consellers la majoria dels quals no han durat ni 18 mesos (3 dels quals durant la Presidència de Torra). Creuen que així es pot fer un programa cultural consistent? A més hi ha el problema de TV3. Una de les seves funcions era ajudar els nouvinguts a conèixer la nostra llengua. Avui les estadístiques ens diuen que els nouvinguts no veuen TV3, l'actual programació (partidista i sectària) els ha exclòs de la seva audiència i TV3 ha deixat de fer la seva funció lingüística.
El president Torra acaba de fer unes declaracions dient que el Rei i el Govern actual haurien de demanar perdó als catalans per l'assassinat de Companys. El magnífic article de Jordi Xargayó el diumenge passat en aquest diari li dona complida resposta. Sols afegiré que només des d'una burda manipulació es pot insinuar, com fa el president, que els espanyols van decidir l'assassinat de Companys. La realitat és que van ser els feixistes, els guanyadors de la guerra entre els que hi havia molts catalans, els que el van condemnar i matar. Ara els hereus de la República espanyola, els demòcrates espanyols i catalans, reivindiquen la seva figura i les de tants catalans i espanyols injustament condemnats proposant derogar les sentències. Una victòria més de la democràcia contra el feixisme. Res a veure amb imaginàries guerres entre catalans i espanyols.
Llegeixo amb preocupació les notícies que venen del Regne Unit. Els anglesos van fer un referèndum per decidir si es quedaven o sortien de la UE, es preguntava sí o no sense més precisions. Fa 4 anys d'aquella consulta i no sembla que estiguin en millor situació ni tan sols que sàpiguen cap on van. A Catalunya Iceta defensa votar un acord que s'haurà de vestir amb temps i calma i que hauria de ser clar per no permetre demagògies fàcils com en el cas anglès on Farage, un cop conegut el resultat del referèndum, va dimitir i va declarar que el que havia defensat en campanya era fals. Veient l'exemple anglès em sento cada cop més proper a la proposta d'Iceta.
Magnífic article de Lluís Foix a La Vanguardia de dimecres. Parla que Boris Johnson vol saltar-se els acords que havia firmat amb la UE i defensa la importància de les lleis i acords. Diu que mai hauria pensat que fos el món anglosaxó (també cita el casos d'incompliment d'acords per part de Trump) el que fes aquest pas. Cinc ex-primers ministres anglesos han escrit un article defensant que els acords estan per complir-se. Afegeixo que els acords i les regles de joc pactades són un dels grans avenços de la humanitat cap a un món millor i un dels pilars de la democràcia que demana acords i que es respectin i compleixen. Els acords sempre es poden canviar però mai unilateralment. Els sona la música?
Mas es queda al PDeCAT i lamenta (amb alguns retrets) la falta d'unió dels exconvergents. Només hi ha dues solucions: o es posen d'acord o el PDeCAT ha de mirar de pactar amb la Pascal i el PNC. Veurem quina escullen. Del que facin crec que en dependrà bona part del resultat de les properes eleccions i de les possibles sortides al laberint català.
En Torra segurament serà inhabilitat per tossuderia, sabia què li passaria si incomplia una resolució del Constitucional, i ho va fer. No s'hi val a queixar-se després de saltar-se les regles sabent-ne les conseqüències. Fa temps que hauria d'haver convocat eleccions perquè el govern, com ell mateix va dir, està més que amortitzat. Però el fugat vol confrontació «intel·ligent» i necessita temps.
