18 de setembre de 2020
18.09.2020
Diari de Girona

Presidentorra fa ullets al jutge

17.09.2020 | 23:32
Presidentorra fa ullets al jutge

Després de no sé quants dies grallant que aniria a Madrid a «mirar als ulls» als magistrats del Tribunal Suprem, resulta que Presidentorra ni tan sols va testificar i va haver de conformar-se de seure a primera fila i, des d'allà, intentar cridar l'atenció de ses senyories, a veure si s'adonaven que els dirigia la mirada. No ha de ser fàcil, per a un magistrat, intentar concentrar-se en el que s'està jutjant, mentre just al davant té un individu que a base de ganyotes i gestos dissimulats, intenta que les seves mirades coincideixin.

– Hauré de parlar amb seguretat, que siguin més estrictes en admetre públic a les vistes, aquest depravat no em treu l'ull de sobre- pensaria el president de tribunal, inquiet per les insinuacions que rebia per part d'un sector de públic.

– Qui ho havia de dir, d'un tipus amb aspecte d'oficinista de tercera com aquest. És ben bé que no te'n pots fiar de ningú, on menys t'ho esperes s'amaga un viciós- reflexionaria un altre dels magistrats.

En ser horari infantil, TV3 va evitar emetre imatges de les mirades sensuals als magistrats, però hi va dedicar almenys els primers vint minuts del Telenotícies, i dic «almenys» perquè al minut vint-i-u vaig tancar la tele. La vaig tancar amb alegria, per la seguretat que si més de la meitat del telenotícies el dediquen a un recurs al Suprem, significa que a Catalunya ja no hi ha temes més importants de preocupació, ni covid, ni crisi econòmica, ni curs escolar penjat amb pinces, ni res, tot està solucionat. Gràcies a viure en aquest paradís sense problemes anomenat Catalunya, TV3 va poder destinar tot el dia a detallar l'estada de l'oficinista al Suprem, amb menció especial a l'episodi de les mirades. Per pudor o per desconeixement, TV3 ens va furtar una part rellevant de la informació: si les mirades havien sigut correspostes per algun magistrat. Quantes tietes catalanes hauran dormit intranquil·les per culpa d'aquest dubte.

Tothom és lliure de mostrar la seva capacitat com a polític de la manera que cregui més convenient, i fer ullets a sexagenaris de negre no és la més reprovable, pitjor seria fer-ho als nens a la sortida del col·legi. En el cas de Presidentorra, a més, potser és l'única per a la qual està preparat, ja que no l'obliga a pronunciar paraula.

Presidentorra té pintes d'un escrivent que es passa set hores assegut en un despatxet ple d'arxivadors, i cada dia a dos quarts de dues en punt, treu la carmanyola amb l'estofat que li ha preparat la senyora la nit abans. D'aquí que per fer un discurs pretesament institucional després de les mirades, triés la Blanquerna, lloc on deixen parlar a qualsevol impresentable, i parlo amb coneixement de causa perquè hi vaig presentar el meu llibre.

Potser sí que els catalans ens mereixem un president així, potser sí que som un poble estofat i reescalfat, potser sí que estem condemnats a la grisor més absoluta, potser sí que ningú ens pot prendre seriosament. Potser sí que a l'únic que podem aspirar és a un president que té l'afició de mirar als ulls homes madurs i que després ho explica al soterrani d'una llibreria. Que ens facin un favor als catalans i a ell mateix, i l'inhabilitin. Els catalans deixarem de fer el ridícul per representació, i ell podrà dedicar el molt temps lliure que tindrà, a anar a mirar als ulls a homes madurs vestits de negre. Quan se li acabin els tribunals, que continuï pels seminaris.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook