19 de setembre de 2020
19.09.2020
Diari de Girona

De què serveix fer invisible el suïcidi, l'eutanàsia, l'avortament?

18.09.2020 | 23:25
De què serveix fer invisible el suïcidi, l'eutanàsia, l'avortament?

La vida no és el perfecte exemple d'humanitat. Des que naixem exerceix sobre nosaltres una pressió dominadora que ens conrea més en el convincent que en l'encant. Per excel·lència, crec que en néixer, ens convertim en una mena d'absurd motiu. Sí, el mateix que ve amb ganes d'instaurar-se en la vida, sense pensar que tot es redueix a temps i espai.

Tot en la vida té un límit. En parlar del suïcidi no hem d'obviar que moltes vegades les raons sorgeixen en trencar la nostra vida. És molt fàcil parlar amb la poca traça que ho descompon tot i li dona aspecte de suau a l'àrid. És difícil, per no dir impossible, comprendre determinades coses amb l'insuportable gest del tabú. La nostra societat (opinió subjectiva) està instal·lada en l'evasiu, per tant, no és d'estranyar que perdi la identitat en parlar de temes profunds. De què serveix fer invisible el suïcidi, l'eutanàsia, l'avortament? En tota inflexió hi ha una reserva. És al·lucinant veure les invencions dels irritats per la ignorància i l'obsessió que tenen amb menysprear tot el que no entenen. Una societat plena d'endormiscats sempre serà una societat de somnàmbuls... Encara que, és clar, els que es mouen entre la simplicitat no crec que puguin entendre-ho. Hi ha una manera fantàstica d'estar actiu i és parlar. Imaginin la quantitat d'«improductius» que tenim al nostre país ocupats. En altres països parlen obertament de les coses: aquí (per sort o per desgràcia) primer parlem amb Déu. Tot el que viu capturat en el passat en descomposar-se crea desordre. Sí, en altres èpoques no era legal avortar, però les dones (per obra i gràcia de moltes braguetes) semblaven conilles més que dones. En altres èpoques parlar de suïcidis era parlar d'«un trastornat que es va treure la vida». En altres èpoques parlar d'eutanàsia era atribuir-li a la paraula totes les «virtuts» d'un assassinat. I així amb tot. Crec que al costat de la moral hi mama la tradició, per tant, moltes manifestacions són el sentir del que s'ha après. D'aquesta manera no és estrany que sigui impossible parlar obertament de determinades qüestions...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook