21 de setembre de 2020
21.09.2020
Diari de Girona

Julian Assange, la dissidència empresonada

21.09.2020 | 06:00
Julian Assange, la dissidència empresonada

Julian Assange, l'activista australià fundador de WikiLeaks, es va fer famós especialment a partir de l'any 2010 per filtrar nombrosos i impactants documents secrets sobre les guerres d'Iraq i Afganistan, entre ells el vídeo Collateral Murder (Assassinat Col·lateral), en el qual es denunciaven flagrants crims de guerra de les forces armades dels Estats Units (EUA). El govern nord-americà va reaccionar aviat, iniciant una investigació sobre WikiLeaks i demanant suport als països aliats, per tal de perseguir Assange per qualsevol possible motiu arreu del món.
Assange va ser acusat pocs mesos després per la fiscalia sueca de suposades agressions sexuals i violació, tot apunta que sense fonament, ja que les dues presumptes víctimes van reconèixer haver tingut amb ell relacions consentides. Arran d'aquestes acusacions i de l'ordre de recerca internacional, Julian Assange, temporalment a Londres, es va lliurar a la policia britànica a finals de 2010, quedant en llibertat provisional. Els seus advocats van oferir desplaçar-se amb ell a Suècia a canvi de la garantia de no ser extradit als Estats Units, un aval que no va ser mai concedit. En aquestes condicions, i després de perdre el judici sobre aquesta causa, el mes de juny de 2012, Assange es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador, on el govern progressista de Rafael Correa li va concedir l'asil i posteriorment la nacionalitat.
El maig de 2017, tot i les múltiples pressions perquè es mantingués el cas obert, la justícia sueca va acabar tancant el cas per falta de proves, tot i que el va reobrir per un breu període dos anys més tard. Però a l'abril de 2019, després de prop de set anys de confinament, Assange va ser detingut per la policia britànica dins de l'ambaixada, després que el nou govern d'Equador, força més permeable als dictats dels EUA, li revoqués l'asil i la nacionalitat. El fundador de WikiLeaks està actualment detingut en una presó de màxima seguretat propera a Londres, per un delicte habitualment lleu com és el trencament de la llibertat provisional.
Un greu atemptat als drets més bàsics d'Assange, demostrant que es tracta d'una farsa al servei de la Justícia nord-americana, amb un risc evident de ser extradit a aquell país i de ser condemnat a una pena de presó permanent per uns suposats «crims de guerra» que, en realitat, van cometre les tropes a les ordres del Pentàgon. És realment inadmissible que en comptes d'investigar i jutjar els responsables d'aquells crims, qualsevol que publiqui un document denunciant-los pugui ser detingut arreu del món i extradit als Estats Units, com va passar abans amb Chelsea Manning o pot passar amb Edward Snowden, els dissidents polítics més perseguits, juntament amb Julian Assange, per estats suposadament democràtics.
Nils Melzer, relator especial de l'ONU sobre la tortura i altres càstigs o penes cruels, inhumans o degradants, considera que una veritable democràcia hauria d'investigar i castigar els criminals de guerra, en comptes d'amenaçar la persona que els va fer públics amb una possible sentència de fins a 175 anys de presó. Assange té dret a un judici just, però se li ha negat deliberadament aquest dret: a Suècia, al Regne Unit i molt probablement als EUA. És obvi que es tracta, segons el relator de l'ONU, d'un greu cas de persecució política.
Per a Amnistia Internacional, que s'oposa també frontalment a la possibilitat que Julian Assange sigui extradit als EUA, el fundador de WikiLeaks estaria seriosament exposat a patir condicions inhumanes d'empresonament, en un aïllament total equiparable al maltractament i la tortura. A més, el fet d'haver estat objecte d'una campanya de criminalització per part de les autoritats nord-americanes, perjudica clarament el seu dret a la presumpció d'innocència, i comporta un evident risc que no s'arribi a fer mai un judici just.
Molts d'aquests fets ens recorden als antics dissidents soviètics, com va ser el cas d'Andrei Sàkharov, el prestigiós físic nuclear soviètic que va ser premi Nobel de la Pau l'any 1975. Però el mateix Sàkharov va acabar sent rehabilitat per Gorbatxov i posteriorment elegit membre del Congrés de Diputats del Poble durant els últims anys de la Unió Soviètica. No sembla que hagi de ser el cas d'Assange. És més, tan sols una forta pressió internacional pot evitar que acabi la seva vida aïllat i gairebé sense llum ni ventilació en una presó d'alta seguretat dels Estats Units.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook