L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, va ser un producte de Jordi Pujol davant la necessitat de trobar un successor. A Unió hi havia Josep Antoni Duran, que tenia talla política, però no provenia del partit majoritari de la federació i havia estat una pedra a la sabata en els anys de convivència de CDC i UDC. Duran no havia agradat mai a Pujol, com no li havia agradat mai ningú que tingués una mínima cintura política per al lideratge. Solució: buscar algú que no fes ombra al totpoderós Pujol. Artur Mas va acabar amb Convergència, canviant-li el nom -que no la genètica- per allò d'amagar la corrupció fent veure que el nou partit no tenia res a veure amb l'anterior, malgrat que hi havia les mateixes persones. No va colar. Posteriorment va fer «un pas al costat» -que va acabar essent molt enrere-, pensant que podria controlar el seu successor, Carles Puigdemont. No ho va aconseguir i dubto que conegués amb exactitud qui era l'aleshores alcalde de Girona. I ara, després d'haver-se consumat el final del poc que quedava de l'antiga Convergència i veient com Puigdemont s'ho enduia tot posant contra la paret els càrrecs de partit i de govern, encara proposa aliances electorals amb JuntsxCatalunya. Si Pujol buscava algú que no ofusqués la seva obra, va encertar de ple. Ja es va encarregar ell solet d'enterrar el llegat.
