El Govern ha decidit adaptar la normativa sobre el treball a distància als temps actuals. Sobre el paper, la nova llei, que entrarà en vigor en les pròximes setmanes, protegeix els drets laborals dels teletreballadors, promet que no podran ser penalitzats per això i preserva el dret a la desconnexió digital. A Espanya tot just una mitjana de 8 de cada cent persones treballaven en remot abans de l'estat d'alarma i, encara que les causes atribuïbles a la covid queden relegades als marges d'aquest decret, no hi ha dubte que és la raó que ha precipitat l'acord entre els sindicats i els empresaris. Per a molts traslladar l'oficina a casa serà una bona solució per sortejar l'imprevisible règim d'aïllaments selectius que ens espera mentre no existeixi una vacuna contra el virus. La distància en el col·lectiu, en l'acció d'equip, s'instal·la així en la vida dels adults, després que ho hagi fet -amb més fracàs que èxit- entre els escolars.
El teletreball penetra a la nervadura d'un país que en la seva història recent ha hagut d'abordar diversos debats sobre l'excessiva presencialitat que exigeix ??l'ocupació. Mentre Holanda, Suècia i, en menor mesura, França o Alemanya ens porten anys d'avantatge, a Espanya les qüestions relacionades amb la conciliació són una matèria relativament nova i escassament apuntalada; ho demostra el fet que l'ampliació de la baixa per paternitat és un fenomen bastant recent i incomplet, i que en les ofertes d'ocupació i en les promocions d'ascens professional se segueix valorant que la persona aspirant estigui disponible més enllà de l'horari laboral.
La possibilitat de treballar en línia és un salvavides contra la previsible intermitència de sistema productiu que ens espera durant una llarga etapa, una alternativa per mantenir l'activitat i reduir el risc de contagis. La capacitat tecnològica per fer-ho viable és infinitament més gran que quan es va inventar aquest mètode, per estalviar desplaçaments i consum de gasolina en plena crisi del petroli dels anys 70.
La llei preveu tres formes de relació entre l'empleat i l'empresa, segons el grau de presencialitat, una fórmula similar a la que s'ha adoptat per als col·legis, i de la qual s'ha comprovat que a major virtualitat més risc que s'accentuïn situacions de vulnerabilitat o d'exclusió.
Per això, d'entrada, hi ha diverses preguntes la resposta a les quals, per ara, queda suspesa en l'aire. La primera, com garantir que la flexibilitat horària no es convertirà en un pretext perquè la jornada laboral ocupi més temps de l'estipulat -els autònoms coneixen bé aquest fenomen. La segona, com evitar que el teletreball normalitzi una major càrrega familiar i domèstica sobre la dona, que segueix assumint les puntes de coixí de la conciliació -molt abans que Newton, les dones ja treballaven a casa. La tercera, que teletreballar no signifiqui fer-ho de qualsevol manera -recordem que moltes llars no tenen una connexió a internet a condicions. En definitiva, caldrà vigilar que el treball a distància no acabi per esclavitzar els que ara mateix tenen por més al tancament de la seva empresa que a que els baixin el sou. De moment, inquieta el fet que alguns dels seus serrells es confiïn a la voluntarietat l'empresari.
Aquesta llei posa de manifest que hi ha moltes altres coses per reformar en la nostra estructura laboral, però haurem d'esperar per comprovar, sobre la marxa, si facilita l'avanç cap a una manera efectiva de funcionar o, per contra, contribueix a la deterioració progressiva de les relacions socials. Si és capaç de dibuixar els canvis en profunditat que es necessiten ara mateix, o si acaba per confinar-nos en les nostres pròpies misèries i en una nova i inusitada precarietat.
