27 de setembre de 2020
27.09.2020
Diari de Girona

Els informes Ischinger i Tarradellas

27.09.2020 | 06:00
Els informes Ischinger i Tarradellas

Itàlia
Si en els mesos de març i abril Itàlia va ser l'estat europeu on més es van disparar els contagis de covid, ara a Espanya estan desbocats mentre que a Itàlia es mantenen a ratlla. Un molt interessant article d'Anna Buja a La Vanguardia explica els motius de la diferència en el dia d'avui. Una desescalada molt més lenta i un estat d'alarma –en la variant constitucional italiana– encara en vigor.

Definitivament, convé una legislació per situacions excepcionals, que no tingui ni la rigidesa de l'estat d'alarma ni el laxisme voluntarista i dispers actual. Una llei de calaix que s'hauria d'haver aprovat en aquests mesos difícils.

El populisme punxa
De les recents eleccions regionals a Itàlia es pot concloure que el populisme punxa en temps de rigors econòmics. Enric Juliana ho ha resumit en un tuit: 1- «Salvini è morto», 2- El Govern de Conte segueix dempeus, 3- El populisme del Moviment 5 estrelles va girant cap a un utilitarisme democristià, 4- El PD sembla que aixeca el cap, 5- L'aventurer Renzi torna a equivocar-se, 6- Itàlia s'estabilitza i adquireix millor to que Espanya. Fi de la cita. Avui m'he anat a tallar els cabells, els barbers sempre treuen temes de conversa que hom segueix o fa cara de distret. El barber, gran termòmetre, dels humors i les pulsions de l'entorn, em fa uns números de com li han baixat els clients. «Alguns es deixen tallar els cabells a casa, els altres allarguen les setmanes i alguns que venien a tallar-se el cabell troben alternatives més barates en perruquers jubilats, aficionats o barberies asiàtiques». El meu barber m'explica que la gent no està per punyetes. Vol que parlem de política, quina cosa últimament només faig a petició de tercers. Pel que em diu, les preocupacions avui dia són unes altres, ben diferents. A vegades, les tendències de fons van variant silenciosament mentre el soroll l'omplen els que encara tenen el megàfon. El barber, un home de la terra partidari de tots els somnis pel país de manera ben feta, em diu que cada cop l'embafa més TV3, perquè allí no li donen les notícies del que passa al món i que hi ha massa espai dedicat a una sola cosa. El barber m'ha cobrat 14 euros i ha estat molt amable. He començat el dia amb una mirada fresca, acompanyada pels primers freds i vestit d'abric. 

Canvis d'arrel
Wolfgang Ischinger és el president de la Conferència de Seguretat de Munich i un diplomàtic alemany de gran prestigi. Aquestes són les seves reflexions en les cartes on ens comunica que aquest any es posposa la Conferència: «L'experiència interessant de la pandèmia és que al principi, -març-abril- semblava que la UE s'estava enfonsant. Els italians es queixaven que Alemanya no es preocupava pels seus problemes, tanquem les fronteres i [l'espai] Schengen pràcticament no existia. Com a diplomàtic, sempre vaig creure en el poder vigoritzant de la crisi. Mai perdis una crisi. Una crisi hi és per construir coses noves. La UE sortirà d'aquesta crisi més forta, amb més instruments per jugar un paper significatiu en el futur. Aquesta crisi pandèmica ofereix enormes riscos, però també una enorme oportunitat perquè la UE redescobreixi el seu principi fundacional. Si hi ha coses que no es poden resoldre a escala nacional, es necessita un organisme supranacional i som una de les poques regions del món que en té un. Així que enfortim la UE. Aquest Fons de Reconstrucció és un esforç financer històric, que permet a la UE emetre deute conjunt. Independentment que ho vegis com un moment hamiltonià o com un interessant empoderament de la Unió, és un pas històric i ha demostrat als nostres amics anglosaxons que han estat predient durant els últims 15 anys per tal de l'euro i del projecte europeu, que no està succeint. La UE sortirà d'aquesta crisi més forta amb forces populistes més febles. Els partits tradicionals reben suport per la seva gestió, en lloc de recolzar-se en la retòrica i compartir teories de conspiració».

La vigència de Josep Pla
Quasi quatre dècades després de la mort de Pla, la seva vigència i lectura continuen en uns nivells altíssims. El llibre de correspondència entre Josep Pla i Jaume Vicens Vives (1950-1960). L'hora de les decisions conté l'informe que Pla elabora sobre Josep Tarradellas. L'informe Pla procedent de l'arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet i que està redactat per Pla a partir de la llarga entrevista que segurament tingué lloc a Castelnau (França) els dies 21, 22 i 23 de gener de 1960.

En va escriure un informe de deu pàgines que permet veure la visió de Tarradellas als anys seixanta: «Per a prevenir el caos, s'ha de crear un equip de treball format per molt poca gent: quatre o cinc (Tarradellas: política; Ortínez: burgesia; Vicens Vives: interessos clericals; Sardà: economia) polítics especialitzats en les qüestions bàsiques. Aquest equip ha de ser el noyaux del futur partit conservador català. Del passat no hi ha res aprofitable: és un cementiri literal. No s'han de ressuscitar ni l'Esquerra, ni la Lliga ni cap altra organització d'aquesta classe». No vull abusar de les cites, simplement recomanar vivament la seva lectura. Invita a la reflexió sobre els errors polítics que ens han portat al moment actual. D'aquí la seva. vigència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook