Afegint més tristor
a la que ja teníem
Lluís Torner i Callicó girona
Si ja portem un llarg temps de tristor i d'angoixa arran d'aquesta maleïda pandèmia que ens està atacant a traïció, que ens ha transformat la nostra manera de viure, i que, als que som grans, ens ha perdut el respecte, aquest vint-i-vuit de setembre se'ns n'hi ha afegit una altra de molt important i transcendent, ens acaben d'inhabilitar el nostre president. Això és molt fort, i més per un tema que està previst en a la Declaració Universal dels Drets Humans, com és la llibertat d'expressió. La penjada d'una pancarta.
No som experts en lleis però la nostra avançada edat ens ha fet experts en humanitat, i això que acaba d'esdevenir-se ens deixa molt desanimats.
El president Torra, com tota la gent que té un càrrec important, tenia amics i detractors, és molt difícil fer les coses a gust de tothom, però era un bon home, franc, que feia i deia el que humanament pensava, i si a voltes se li escapava algun estirabot, no hi havia mala fe. No pretenia perjudicar ningú. Va penjar una pancarta, sí! Ell creia en el que deia, i si l'hagués tret quan l'hi demanaven, l'haguessin acusat de covard, però varen guanyar els que l'acusaven de traïdor. Va ser honrat, dient que havia desobeït, altres haguessin callat. Avui l'hi han fet pagar, molt car, però a la nostra humil manera de pensar, no s'ho mereixia; i menys en aquests durs instants, de lluita contra la maleïda covid-19. És el nostre parer.
Ànims!
Que vinguin de fora
Miquel Mompió i Azemar Riudarenes
Davant els governs espanyol i català , per no dir desgovernants; sí millor que vingui gent de fora per governar, ordenar i arreglar tot el descrèdit i la ruïna que han portat al nostre país. En sanitat, en l'economia, en el poder judicial i en el desencís polític. Nens i nenes mal criats, mal educats i sense preparació política i humana han dut el país a on som. Sols els polítics propers dels petits ajuntaments viuen, senten i es preocupen de la seva gent.
Estem avergonyits, indignats del que han fet amb nosaltres, som la riota d'Europa i del món, no sé d'on pensen treure tants diners i ajudes que ens estan prometent. Que pleguin, que se'n vagin i que vinguin persones rectes, decents i professionals de fora, i pel que fa la monarquia... cap comentari.
Fugir de la murmuració
Jesús Domingo Martínez girona
La temptació humana de la murmuració adquireix especial protagonisme en la nostra època, marcada per aquesta forma de mentida que anomenem post-veritat, agegantada al seu torn per la facilitat per parlar i opinar sobre tot i sobre tots en les xarxes socials. El papa Francesc ha insistit en nombroses ocasions al llarg del seu pontificat sobre la importància de tenir cura del llenguatge en el tracte amb els altres i d'evitar el perniciós xafardeig, que tant de mal fa, també dins de la pròpia Església. El primer diumenge de setembre insistia en això i ens recordava que, davant el que s'equivoca, el camí no és el de la humiliació, sinó el de la correcció fraterna. Si no, correm el perill d'expandir la murmuració com una autèntica pesta i amb això de fer-nos un enorme dany a nosaltres mateixos i als altres.
Religions: igual a hipocresia o ignorància
Joan Boronat Lecha Blanes
Fa uns dies vaig acabar de rellegir la fantàstica novel·la, en la meva opinió, La ma de Fàtima, d'Ildefonso Falcones. Els esdeveniments són ficció, però l'escriptor, ben documentat, ens narra fets molt reals. Va des de la guerra de les Alpujarras, on tant cristians com musulmans van fer coses horribles els uns contra els altres, i acaba amb l'expulsió dels moriscos.
El personatge principal és un tal Hernando, fruit de la violació d'un clergue cristià a una dona musulmana.
Hernando malgasta la seva vida tractant de convèncer uns i altres que les dues religions tenen un origen comú. Degut a això, és considerat musulmà pels cristians i com a traïdor pels musulmans, amb l'excepció dels que l'envolten.
Les religions, opi dels pobles, només tenen dos extrems, sense grisos entremig, la hipocresia dels poderosos, que des de temps immemorials s'han dedicat a espantar el poble dels perills de l'infern o amb els beneficis dels paradisos de qualsevol religió. A l'altre extrem, els ignorants, que s'ho empassen tot. Per sort, actualment, la gent s'està tornant més laica.
A les escoles s'hauria d'ensenyar història de les religions, i no cap religió en particular. El resum del curs hauria de ser aquest. Religió: igual a hipocresia o ignorància.
