03 de octubre de 2020
03.10.2020
Diari de Girona

Culubret «mon amour»

03.10.2020 | 06:00
Culubret «mon amour»

La capital de l'Alt Empordà ha tornat a ser la riota de tothom a raó d'una persecució automobilística produïda la setmana passada pel barri residencial del Culubret, unes imatges lamentables que, a més, han tornat a posar la ciutat i la seva seguretat en discussió. Immerescudament. Segons sembla, un vehicle conduït per dos individus del tot exemplars va ser interceptat per una patrulla de maquiavèl·lics mossos d'esquadra que, en veure'ls circular amb actitud sospitosa, van perseguir-los fins a fer-los estavellar contra un habitatge. Que al maleter del cotxe hi trobessin una capsa de cabdells de marihuana va ser una inoportuna casualitat. Sort que bona part d'aquesta estimada comunitat veïnal, impol·luta i modèlica en conducta i compliment de normes cíviques, pagament d'impostos i sobretot amb una ancestral i exquisida relació fraternal amb la resta de conciutadans de la ciutat dels detalls, va sortir al carrer a defensar-los, a treure pit de la seva bonhomia, a obligar la xusma policial a retrocedir malgrat els trets dissuasius que van disparar. Això sí que és una mostra de solidaritat i no sortir cada vespre al balcó a aplaudir a l'uníson per no sé què! Fins i tot jo hauria sortit de casa amb una forca i una torxa a cada mà, i m'hauria afegit al fervor popular per combatre el monstre de la injustícia, si m'hagués anat bé. Què es creuen aquests «camises blaves»? Que poden anar per qualsevol lloc com si fossin l'autoritat detenint el primer conductor o transeünt amb actitud sospitosa? Que no han vist com condueix la gent pels punts calents de la ciutat? Que no s'han adonat de la pinta que fan els que fan vida pel rovell de l'ou o els que traginen per l'ajuntament? Que no saben que, des de temps immemorials, aquest barri històric té els seus propis furs, les seves pròpies normes d'organització, ordre i relacions engreixades pels grans prohoms polítics de la ciutat a canvi de res? Una mica de respecte per les tradicions i les concessions altruistes! Indignació s'escriu amb I d'ignorància.
No ens hi resistim més: Figueres fa temps que s'està «culubretitzant». De fet, hi ha altres àrees que ja sucumbeixen a aquesta metamorfosi natural. Tants anys queixant-nos de la deixadesa de la ciutat, de la seva decadència, de la impossibilitat política per reactivar-la i convertir-la en una ciutat envejable com Girona (¿?), i potser aquí rau la clau per encarar el mil·lenni amb garanties, en tornar als orígens tot abraçant aquest primigeni model organitzatiu, i en fer-ho –sobretot– amb la producció i compravenda d'estupefaents com a principal motor econòmic... Que tal com va la vida, les drogues ja són el primer producte de consum del s.XXI! Excel·lim sense por el costat fosc del surrealisme que ens corre per les venes! Altres urbs com Tijuana, Marsella o Empuriabrava ens assenyalen el camí. Perquè com deia Stevie Wonder: «la foscor és només un concepte. Us ho diu un blanc com jo».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook