Amb la raó al seu costat (cançoneta sense pretensions)

l meu nom poc importa, / la meva edat, molt menys. / I visc a Catalunya, / un país força estrany./ Ja fa uns anys que hi vaig néixer, / i n'hi viuré uns quants més. / Els catalans tenim sempre /la raó al nostre costat.

Hi ha qui diu i predica / que venim de molt lluny, / de la Hispànica Marca, /o fins i tot de més lluny. / Aquell gran rei, en Jaume, / engrandí el nostre espai / amb València i les Illes / i la raó al seu costat.

I l'onze de setembre / d'aquell any ominós / vam patir la derrota / que ens infligí un Borbó; / prò' venem la falòrnia / que van ser els espanyols, / i mantenim l'enganyifa / amb la raó al costat.

I l'alçament feixista / del divuit de juliol / varen fer-lo els franquistes, / molts d'ells ben catalans; / trabucaires carlistes / de vells temps ja passats. / Recolzaven en Franco, / amb la raó al seu costat.

Amb l'afer Catalana / Pujol ens va engaltar: / «Ara en parlem nosaltres / d'ètica i de moral». / Volgué engalipar-nos / prò' li vam veure el llautó. / Els seus hereus també tenen / la raó al seu costat.

El dia u d'octubre, / del funest any disset / tot va ser un gran desastre, / un fracàs colossal. / Milers d'homes i dones / reprimiren el plor. / No cal que us feu preguntes; / la raó és al seu costat.

Ara en Torra i en Carles / tenen temps per pensar / amb l' Oriol i els dos Jordis / i altres empresonats: / «Què farem perquè l'olla / bulli sense parar?» / Cal que tothom s'ho empassi: / «La raó és al nostre costat».

Mentrestant el veïnatge, / confinat i emprenyat, / procura sobreviure / esquivant el ruixat; / està fart de dependre / d'arrogants insensats / que reiteren mentides, / amb la raó al seu costat.