Aquesta setmana hem assistit a l'acte de presentació del pla de recuperació que el Govern d'Espanya ha dissenyat per sortir de la crisi de la pandèmia. Com tot el que fan ara a Madrid, la presentació s'ha fet amb profusió d'imatges digitals i pompositat. Volia transmetre que serà la salvació d'Espanya, que gràcies a un Govern que sap fer bé les coses Espanya es modernitzarà i sortirà del pou medieval d'on es troba. Com diu el meu fill, als polítics se'ls hauria de prohibir els PowerPoints, capaços d'aguantar qualsevol argument mentre quedi bé a la presentació.
Per fer-ho més ridícul, van triar com a lema de la presentació la creació de 800.000 llocs de treball, emulant el que va fer Felipe González el 1982 quan va presentar el pla de recuperació. Més endavant es va haver de disculpar tot dient que «he après que el treball no es pot prometre des del Govern perquè el creen els empresaris i les empreses». La història no serveix de res i els errors es repeteixen una i una altra vegada.
D'Europa s'espera l'arribada de 140.000 milions d'euros, dels quals 72.000 milions vindran entre el 2021 i el 2023 i es destinaran a la reconstrucció del teixit econòmic. D'aquests, 26.600 milions es destinaran a inversions verdes, i uns altres 23.700 milions per a una transició digital. El Govern espera que aquest cabal d'euros ajudi en un 28% els projectes de les empreses, fet que tindria un efecte multiplicador de 3,5, fent que els 72.000 milions es converteixin en 252.000 milions.
Això és el que diu el PowerPoint, una altra cosa és el que passarà. Un dels problemes és el poc temps que hi ha per idear projectes d'innovació. Si les empreses no estaven treballant fins avui en noves idees serà difícil que d'aquí a 4 mesos les tinguin i tinguin mitjans per implementar-les. La innovació no esdevé a partir d'una única idea, és un procés itinerant i seqüencial pel qual una idea es va transformant en més idees i va evolucionant fins a arribar a un punt des d'on es pot fer una prova pilot. A partir d'aquesta prova pot venir un pla de negoci i la inversió en una nova activitat. Per tant, per arribar aquí s'ha de partir d'un teixit empresarial prou modern i innovador, que a Catalunya tenim de forma raonable.
Però em temo que, com diu el Banc d'Espanya i molts economistes, no hi haurà prou projectes per presentar, cosa que farà que el Govern actuï com en el Pla E de José Luis Rodríguez Zapatero, construint voravies. Bé, aquí no seran voravies, sinó inversions fàcils, com fer arribar la fibra òptica a la masia més remota del país o finançar una acció per la que ja hi ha línies avui com és la generació solar domèstica. Si una casa posa plaques fotovoltaiques amb una potència de 4,8 kWp i una bateria de 5,5 KWh, amb un cost de 13.600 euros, i l'ajuda és del 28%, es poden electrificar uns 2,6 milions de llars espanyoles. És interessant això? Sí, però no modernitza el país, crea treball només durant la construcció i prou. La mateixa cosa va fer el Pla E i no va servir per aixecar el país. Si es vol fer en aquesta direcció és molt millor crear nous habitatges de lloguer assequible entre 250 i 450 euros/mes, que això farà abaixar el lloguer dels habitatges actuals i millorarà el poder adquisitiu del ciutadà, que alhora podrà fer més activitats i comprar, essent un impuls directe a l'economia.
Però no es tracta d'això. Sabent que ve una transformació de l'economia pel canvi climàtic, el que cal és reconduir el teixit empresarial cap a noves activitats que redueixin l'impacte de l'efecte hivernacle. I això cal fer-ho en dues direccions: una, produint i consumint amb menys energia i a més que sigui renovable i dues, i més difícil, consumir molts menys productes i quantitats. Aquesta darrera acció té una conseqüència derivada, que és la destrucció de llocs de treball. Per això, quan el president Pedro Sánchez parla de 800.000 llocs de treball hauria de dir equivalents si no hi hagués la transformació climàtica. La variació laboral serà la vertadera revolució. El Govern actual deu pretendre crear més llocs públics, llocs que s'haurà de menjar amb patates quan arribi aquesta transformació laboral.
Quan els ERTOs arribin al seu final, descobrirem una quantitat enorme de gent sense feina i una altra d'empreses zombi, que estan mortes a hores d'ara i que no poden sobreviure. Tot plegat posarà a la llum un sistema de seguretat social insostenible, incapaç de pagar les pensions, i un pressupost del Govern impossible de gestionar, amb un dèficit pressupostari de l'11% el 2020 i del 7,7% el 2021, amb un deute del 130% del PIB o molt més. Aquesta vegada no s'hi valdrà fer trampes i fer veure que surt un conill del barret. Caldrà fer els deures de forma seriosa. Ja podríem anar debatent quin model laboral adoptarem, si el de Flexiseguretat danès o el de la Motxilla austríaca. Perquè una de les coses que vindrà és treballar menys hores o menys dies a l'any, amb menys salari i menys capacitat de compra. Per això és bàsic invertir per fer que el cost mínim per viure sigui el més baix possible, amb habitatges assequibles.
Tornant al Pla d'inversions, és evident que un destí important d'aquest pla serà la mobilitat elèctrica. Seat en sortirà enfortida, cosa que és molt positiva pel teixit empresarial català. La resta de pimes hem d'anar pensant en quines transformacions podem fer per obtenir productes i serveis més sostenibles, per exemple en la substitució de productes sintètics per altres naturals i reciclables. No hi ha temps per perdre, és la millor oportunitat que ha tingut l'empresariat català des de l'entrada al mercat comú i des que va sortir en tromba a l'exterior al 2013. No es pot desaprofitar.
