12 de octubre de 2020
12.10.2020
Diari de Girona

De qui és el mèrit dels triomfadors?

12.10.2020 | 06:00
De qui és el mèrit dels triomfadors?

Estem vivint temps en què la meritocràcia és el valor únic i fonamental de la nostra societat. Cal tenir títols, cal competir, gua­nyar i escalar socialment per arribar a ser important i triomfar. Per a més inri la globalització ha esperonat el competir al preu que sigui i a costa del que sigui, deixant de banda la cooperació, que és el que finalment aporta benestar estable. Si triomfes i et posiciones socialment i professionalment a dalt, ets mereixedor de béns materials abundants i de reconeixement social. El més fotut de tot és que els que hi arriben, quasi sempre, s'ho creuen!
Els triomfadors mai es pregunten en quina mesura estan en deute amb la societat i la comunitat que els ha acollit i facilitat l'accés al triomf, pel qual certament han hagut de lluitar i deixar molts derrotats i menyspreats pel camí. Els triomfadors no es paren a pensar que estan en deute amb els seus professors i en conseqüència amb les escoles i universitats (majoritàriament públiques) que han facilitat la seva preparació. També oblidant la sort (a priori immerescuda) d'haver nascut en un país amb pau social, llibertat i grans recursos públics i oportunitats. Obliden que si en gran part són el que són és, en una gran majoria de casos, per haver tingut uns pares treballadors i sacrificats que ho han donat tot per ells. Obliden que les nombroses i eficients estructures públiques han estat finançades pels impostos dels treballadors. Sembla que no vulguin veure el que la COVID-19 ens ha recordat que el veritablement importants són els senzills i humils treballadors que produeixen aliments i medicaments, els moltíssims professionals de salut que ens cuiden, els que ens porten a casa el que hem demanat per internet, etc. Cal que es preguntin si tot el mèrit és d'ells i en quina mesura estan en deute amb la comunitat que els ha emparat.
Per favor, Srs. i Sres. que triomfeu: una mica d'humilitat, heu triomfat perquè esteu en una societat que ha treballat per vosaltres. Tot el que teniu a banda dels mèrits i esforços que heu dedicat ha estat degut bàsicament a estar en una societat integrada, amb cohesió social i facilitadora del vostre recorregut vital. Si no es reconeix que perquè hi hagi triomfadors calen molts i molts no triomfadors que treballin humilment, eficaçment, silenciosament, la societat es trencarà. Cal que lluiteu per un mínim d'igualtat, reconeixement i beneficis laborals-socials per a tots els que treballen i han treballat pel vostre èxit. Tingueu present que quan hi ha «beneficis per a tots», sou vosaltres, els triomfadors, els primers beneficiats.
Cal desafiar l'arrogància meritocràcia que no ens portarà a un món millor, ans al contrari, ens pot portar a la ruptura social i a la feblesa de les accions de cogovernança, que cada cop són mes necessàries en el mon actual.
Nota bene: el dit és aplicable a polítics, funcionaris, empresaris, artistes i professionals triomfadors de tots els àmbits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook