Sempre n'hi ha hagut. Sembla que molts humans tenen necessitat de creure en coses que no es relacionen amb la raó sinó amb els sentiments i que diuen amb serietat que Armstrong no va arribar a la Lluna el 1969, que pensen que ETA va fer els atemptats de l'11-M, que afirmen que la Terra és plana, o que defensen teories creacionistes davant de la de l'Evolució. « Hay gente pa tó», que deia Rafael «El Gallo». Creuen cegament, no raonen i rebutgen l'evidència científica.
Els partidaris d'«explicar» el món a força de teories conspiratives han pres molta força amb el desassossec que produeix la pandèmia i la mortalitat que l'acompanya, amb la crisi econòmica que ens ha caigut a sobre quan tot just superem les ferides de 2008, i amb l'obscè creixement de la desocupació. Són assumptes greus individualment però que junts produeixen una inseguretat perfectament explicable que es veu accentuada pels canvis vertiginosos en el món de la tecnologia, i per la proliferació de rumors que els algoritmes de les xarxes socials multipliquen exponencialment i que, com que coneixen els nostres gustos i inclinacions, ens injecten en vena les informacions que estem predisposats a creure. El resultat és que ja no sap un de què refiar-se. I aquesta combinació d'incertesa, por, desconfiança i rumors és el terreny abonat que alguns aprofiten en benefici propi per sembrar la confusió amb idees peregrines com posar en dubte la gravetat i la mateixa existència del virus de la covid-19, que es presenta com una cosa inofensiva o obra de poders malignes per recloure'ns a casa i controlar-nos millor, com culpar els immigrants per difondre'l «amb les seves maneres de vida», afirmar que les màscares són ineficaces, que les xarxes 5G el disseminen... Alguns fins i tot acusen George Soros o Bill Gates de crear i propagar el virus. Aquests «negacionistes» de l'evidència o inventors d'una realitat alternativa es manifesten irats i, acompanyats per elements d'extrema dreta, han arribat a intentar assaltar el Reichstag a Berlín. També ataquen els musulmans, els jueus, els negres, els refugiats i tots els que perceben com a diferents en una construcció artificial de l'enemic que sembla inspirada en els Protocols de Sió.
Un exemple particularment greu i actual és el de QAnon, una mena de culte que s'estén amb gran velocitat pels Estats Units i ja ha arribat a una Europa que segueix mansament totes les modes americanes des de Halloween al Black Friday. Així, el moviment ja compta amb 200.000 seguidors a Alemanya, on ha calat amb especial força. QAnon és un acrònim. La Q es refereix a un misteriós individu que suposadament ocupa un lloc de màxim poder a Washington i que està disposat a revelar tota la porqueria que amaga l'elit dominant (governants, grans empresaris, magnats de la cultura i dels mitjans de comunicació) en inimaginables clavegueres. Ningú sap qui s'amaga darrere d'aquesta lletra Q. La segona part de l'acrònim, «Anon», són les quatre primeres lletres de la paraula anònim. QAnon té moltíssims seguidors comunicats entre si per les xarxes socials i convençuts que hi ha una càbala misteriosa que regeix els destins de la humanitat (el que abans es deia de la «conspiració judeo-maçònica» o del «grup de Bilderberg») composta per una xarxa de «pedòfils i caníbals» que no només trafiquen amb nens sinó que els sacrifiquen en orgies en les quals adoren Satanàs, i que per apoderar-se del món se serveixen de falsedats com la de l'actual virus.
Els membres de QAnon procedeixen d'una curiosa amalgama de grups reaccionaris d'extrema dreta, llibertaris antisistema que rebutgen tota mena de directrius sobre la forma de gestionar les seves vides, gent abduïda per la pseudociència i acovardits per un món que no entenen, persones que desconfien de governs corruptes, gent que veuen per tot arreu «clavegueres de l'Estat» capaços d'increïbles conspiracions, i ignorants d'escassa cultura però amb enormes quantitats d'informació no filtrada, procedent de xarxes socials, que són incapaços de digerir.
Aquesta bogeria guanya terreny amb força. Un recent estudi afirma que el 16% dels americans creuen certa la conspiració que denuncia QAnon, i són molts els que estan disposats a recórrer a la violència per acabar amb aquesta xarxa poderosa i corrupta. No és broma i per això YouTube i Facebook han pres mesures de manera recent contra QAnon o Pizzagate, que és el nom d'un altre grup que afirma que els Demòcrates trafiquen amb sexe des del soterrani d'una pizzeria a Washington (!).
Trump s'ha negat a condemnar públicament QAnon (quan li van preguntar va contestar que «ells estan contra la pedofília i jo també») perquè QAnon li dona suport en veure'l com el líder que escombrarà tota aquesta podridura en una mena de catarsi que anomenen «la Tempesta» ( storm) o també «el gran despertar» ( great Awakening). Pinten Trump com un nou Superman o com un nou George Washington que és atacat pels mitjans de comunicació «d'esquerres», sens dubte en connivència amb els pedòfils o pedòfils ells mateixos. Alguns membres de QAnon entraran a la Cambra de Representants en les properes eleccions, com Marjory Taylor Greene, per Geòrgia, donant un poderós altaveu a les seves excentricitats.
Són coses que causen perplexitat però que no s'han de prendre a la lleugera perquè són falses, estenen la violència i l'odi, creen desconfiança en les institucions i promouen la desunió social quan més units hem d'estar per combatre contra la pandèmia i les seves conseqüències. I ja veuran com aviat els tenim per aquí.
