Molts espanyols lamenten que no van trobar la seva oportunitat per aprendre a parlar anglès. Molts espanyols tenen ara l'oportunitat d'aprendre a ser alemanys i deixar de lamentar-se.
El més difícil de ser alemany és parlar aquest idioma laboriós i desordenat quan no es té una mare alemanya que te l'ensenyi des de petit. El segon més difícil és seguir el seu horari col·lectiu, però, ara, amb el toc de queda, els espanyols podem ser alemanys: compartim el seu fus horari i només ens falta adquirir els seus usos horaris, els corrents a tot Europa. Què podem perdre-hi? Si no millora la nostra quotidianitat almenys ens farà més competitius en vacances i per fi lluiran tovalloles espanyoles a les gandules de les platges nacionals perquè haurem après a aixecar-nos els primers per ser els primers a tombar-nos.
Si als alemanys els cap la vida en l'horari del toc de queda a nosaltres ens hi ha de cabre, llevat que siguem d'aquests espanyols incapaços de ser una altra cosa i que quan tenen un problema ho arreglen posant una bandera. Aprenent a ser alemanys que esmorzin d'hora i fort, dinin aviat i lleuger i s'asseguin a sopar a l'hora imprecisa en què els espanyols més grans estan amb els xupitos i les espanyoles més grans comencen a berenar, valgui el sexisme, omplirem de vida el temps entre tocs de queda. Ho dic pensant en l'hostaleria, perquè pugui atendre el dinar per als compatriotes més espanyols i també tingui clients que hagin après a ser alemanys per dinar i sopar.
La germanització no crearà empresaris que pensin a treure benefici de les últimes tecnologies, ni pagarà millors sous, ni augmentarà el nombre de constructors de vaixells en ampolles o de terminadors de trencaclosques de 1.000 peces amb un quadre de Jackson Pollock, però qui aprengui a ser alemany a l'Espanya del toc de queda se sentirà turista a la seva terra i partícip de l'ajuda mútua, que és el màxim a què podem aspirar ara que ja sabem maleir en anglès. Fuck!
