31 de octubre de 2020
31.10.2020
Diari de Girona

L'avi del conseller

31.10.2020 | 06:00
L'avi del conseller

Tenim un conseller d'Interior que, si no és bon conseller, almenys és bon net. No podem demanar gaire més, atès el nivell del governet: que siguin bons nets, bons fills, bons marits i que ens deixin tranquils. En una melodramàtica entrevista, en Miquel Sàmper explicava que es va fer independentista perquè el seu avi, al llit de mort, li va dir «Miguelín, sobre todo, quiere a Cataluña». El pobre avi era andalús i, com queda clar de les seves darreres paraules, hauria patit les ires dels qui es dediquen a buscar i insultar els qui han vingut a viure a Catalunya i no parlen català. El cas és que en Miguelín li va agafar la paraula.
Els avis són molt pesats, i més quan estan a punt de morir-se, en les darreres voluntats tot són presses: que si no facis campana a col·legi, que si estima Catalunya, que si no oblidis regar les plantes, un no parar. El meu avi només va voler que li portés les cartes per fer solitaris, potser perquè la mort és sempre solitària, o potser per poder cagar-se en la puta d'oros. En Miguelín va tenir sort, gràcies a la petició de l'avi, es va fer llacista i ha arribat a conseller. Si l'avi moribund li hagués demanat que es fes llenyataire, avui no tindria altra possessió que penellons a les orelles i durícies a les mans, però gràcies a estimar Catalunya, el que té és un compte corrent farcit. La fortuna depèn sempre de l'atzar, o del que se li acudeixi dir a l'avi abans de morir.
També és cert que a la sort se l'ha d'ajudar, i això va fer en Miguelín. Catalunya es pot estimar de moltes maneres, i ja voldria jo saber si l'avi andalús estava demanant al net que abracés la fe llacista. El que va fer en Miguelín va ser agafar la part pel tot i decidir que per estimar Catalunya s'havia de fer independentista. Si això fos cert, a Catalunya no l'estima ni la meitat dels catalans, cosa que a més de dur-me a preguntar quina merda de país deu ser aquest que ni els seus ciutadans estimen, m'entristeix pel pobre avi, que devia esperar una altra cosa del net.
Tenim en Miguelín i els que com ell estimen Catalunya, governant des de fa anys. Curiosa manera d'estimar, aquesta que ha portat Catalunya a l'època més trista de la seva història, que l'ha dut a la fractura interna, que l'ha abocat a la ruïna. Deu ser que hi ha amors que maten.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook