Un dels personatges de ficció que han deixat més en evidència alguns dels trets més esperpèntics dels espanyols és el Quixot. Els mateixos contemporanis de Cervantes ja el titllaven de «figura ridícula», segons afirma el filòleg Carlos Mata Induráin de la Universitat de Navarra. Però també és cert que la ridiculització és una de les eines més recurrents de la comèdia universal des que Aristòfanes donés «valor» literari a una de les seves obres més reconegudes - Les Vespes (422 aC). Com sigui, al company d'en Sancho Panza l'han seguit infinitat de personatges que han deixat ben palesa la grotesca personalitat d'alguns cavallers, hidalgos, emprenedors, pseudocreadors i demés somiatruites hispans, que han retratat genialment els seus propis compatriotes als seus llibres, obres de teatre, pel·lícules, etc.

Com tota ficció, s'inspira en la realitat (que normalment la supera), les noves fornades de comediants estan d'enhorabona, perquè Espanya els segueix servint un munt de material i personatges per competir, quan vulguin, amb el batlle de Villar del Río d'en Berlanga o el Torrente d'en Segura. Algú s'imagina les històries que poden inspirar empresaris com Ruiz Mateos o Francisco Hernando ( Paco el Pocero)? O (pseudo-) polítics com en Julián Muñoz o l'alcalde «nadalenquista» de Vigo, Abel Caballero? O periodistes arbitraris de la caverna mediàtica, entregats en «cos i ànima» a la «causa» unionista, com Inda, Marhuenda o el radiofònic Jiménez Losantos, que va demanar públicament atemptar contra Alemanya perquè no volia entregar Puigdemont? O els funcionaris de justícia, que just abans havien enviat l'euroordre del president a Finlàndia, i ho van fer únicament i exclusiva en castellà?

La setmana passada, vam tenir tres nous exemples de com sempre hi haurà algun espanyol «notable» que caurà a terra per trepitjar una pela de plàtan que només els espectadors hem vist abans. Per exemple, el capellà de Valdepeñas, Emilio Montes, per com va reclamar als seus feligresos més diners per a la reconstrucció de l'església. O els esperpèntics informes de la Guàrdia Civil, que no només es van inventar pobles com Arralde o Sant Esteve de les Roures en els seus relats d'activitats «sedicioses» de bascos i catalans, sinó que inclús acaben d'acusar Putin de voler donar suport a la independència de Catalunya amb deu mil soldats i molts diners, per desestabilitzar la UE. A l'ambaixada russa encara riuen! L'exemple més recent és la ridícula falta de memòria de l'exministre de l'interior, Fernández Díaz, que va deixar estupefacte el mateix jutge que investiga la seva participació a la trama Kitchen, pel «desconeixement dels assumptes del seu ministeri», segons vam poder llegir en aquestes pàgines dissabte passat.