Totes les dones del president mereixen un programa de televisió. El mereix la senyora de Vivales per raó de matrimoni, el mereix Helena García Melero per haver-li rigut les gràcies el dia de la paella de Cadaqués, i amb més raó el mereix Pilar Rahola, que aquell dia va posar la casa i els musclos. És tanta la generositat del fugat amb les seves dones, que si en Matamala s'afaités la barba i es posés sostenidor amb lligacama a conjunt, en lloc del Senat l'hauria col·locat de dona del temps en alguna televisió amiga.
Si la legítima ha sigut recompensada amb 6.000 euros al mes per un programa de TV local que ningú mira i la Melero amb un magazín a TV3 per a tietes avorrides, és indignant que les aparicions de la Rahola a TV3 siguin menys de tres per setmana. Això deixa els catalans més dies sense Rahola que amb Rahola! Per arreglar un crim d'aquesta magnitud -quina una, ella- s'ha sabut que va mobilitzar el Vivales, en David Madí, la plana major del partit, i va tenir sort en Companys de portar vuitanta anys mort, que si no, també l'hauria sentit, vaja si l'hauria sentit. I s'equivocarà qui pensi que Pilar Rahola vol sortir sovint per televisió per una qüestió d'ego, no, ella ja està molt per damunt d'aquestes vel·leitats mundanes. Si vol sortir en pantalla és per una raó molt més elevada: pels diners que li paguen.
Persona ben informada, està al cas que amb el procés tothom hi guanya diners, i entengui's per «tothom» no els pobres enganyats que compren una samarreta verda fluorescent així que se'ls ordena, o els que van a votar perquè els han dit que l'endemà tindrem seient a l'ONU, no, sinó els que han manegat l'engany des de l'inici per poder dur a terme les seves martingales. Rahola no podia ser menys, seria impensable que tothom fes fortuna gràcies al llacisme, i ella, tan de la família que li diu «Mars» a la senyora de Vivales, s'hagués de conformar de mirar com altres s'omplen les butxaques. La dona té dret a la seva part del pastís. D'acord que quan treu un llibre li fan un publireportatge disfressat de notícia al Telenotícies, que sembla que hagi ressuscitat Shakespeare i hagi publicat la segona part del Rei Lear. Però això no compta, perquè no ho cobra.
Cal reconèixer que tres aparicions setmanals de Rahola per TV3 són excessives inclús per als llacistes, que han demostrat poder empassar-se qualsevol cosa que els diguin que s'han d'empassar, però no deixen de ser humans i tenen un límit. Ni diu res d'interessant, ni diu res intel·ligent, ni diu res original. O sigui, no diu res. Ben pensat, no està a l'abast de qualsevol sortir una dotzena de vegades al mes a xerrar a TV3 i no dir res, potser és aquest fet, tan excepcional com únic a tot el món, el que explica que sigui la nostra ben pagada.
Les coses s'arreglen parlant, i més amb aquesta tropa, que tot ho valoren segons la llei de l'oferta i la demanda. Per més que ella reclami la seva quota de pantalla argumentant que és «l'única que defensa en Puigdemont», tots sabem que l'únic que defensa és el seu tren de vida. Només se li ha d'oferir reduir les seves aparicions sense reduir el seu sou, perquè oblidi la seva solitud defensant el Vivales i signi el nou contracte. Fins i tot es podria arribar sense problemes a un acord perquè no aparegui mai més en pantalla, a canvi d'una milionada. Serien els diners més ben invertits de la història de TV3.
