La pobresa està molt teoritzada. Hi ha a la meva biblioteca desenes de llibres sobre com acabar amb ella, però al pas que anem acabarà ella amb nosaltres. Vol dir que de la teoria a la pràctica, en alguns terrenys, hi ha més distància que d'aquí a la Lluna. M'assabento per casualitat de l'existència d'una especialitat esportiva, anomenada «retrorunning», que consisteix a córrer cap enrere i em pregunto, en bona lògica, si el guanyador és el que arriba l'últim. En altres paraules, si guanya el que perd. El «retrorunning» el va inventar, crec jo, Michael Jackson amb aquell pas de ball en el qual aconseguia retrocedir movent les cames com si caminés cap endavant. Però tant els esportistes com els cantants ho van copiar de la realitat econòmica del món, on l'aparença del creixement continu no fa altra cosa que portar-nos a la ruïna.
Aquesta aparença ha augmentat les desigualtats socials fins a extrems suïcides. Tot això, per si fos poc, a costa d'espletar els recursos naturals. Però seguim teoritzant i teoritzant sobre com progressar mentre correm cap enrere sense haver desenvolupat ulls al clatell. La covid-19 ha empitjorat algunes coses que ja no estaven bé. Les ha col·locat al descobert, diríem. La covid-19 ens ha dotat de raigs ics, ens ha proporcionat una radiografia de l'esquelet social on resulta que cap os es troba on hauria de ser-ho. L'ossada, en els individus, posseeix una lògica interna adaptada a la distribució dels músculs. En la col·lectivitat, en canvi, sembla que les clavícules són on hauria d'haver-hi l'húmer i viceversa. Anem malament, molt malament.
Els bancs d'aliments, les ONGs i les associacions de veïns lluiten mentrestant per mantenir en peu aquest edifici neoliberal sense fonaments morals en l'interior del qual hem decidit relacionar-nos. Són pedaços de bona voluntat que aconsegueixen tapar una gotera aquí i apuntalar una biga mestra allà, però mentre no canviïn els déus, com deia Ferlosio, continuarem progressant cap al mal. Està bé teoritzar sobre la pobresa com teoritzar sobre qualsevol altre assumpte, però en algun moment hauríem de tendir ponts entre els llibres i la vida.
