La ràpida propagació del virus de la covid-19 (SARS-CoV-2) té intrigats tant els metges i científics com els gestors de la sanitat pública. Des de tots els països, els experts estan investigant com els nostres pulmons expulsen a l'aire exterior el material contagiós. Sabem que en tossir, esternudar, cridar, parlar o fins i tot respirar expulsem unes microgotes i d'altres gotetes més petites que s'anomenen aerosols que transporten els coronavirus. Les microgotes o gotetes tenen un diàmetre superior a 100 micres, en canvi, els aerosols són més petits, tenen un diàmetre inferior a 100 micres. Les gotetes, com que són més grans i pesades, un cop expulsades cauen a terra a una distància que oscil·la entra 0,5 i 2 metres, és a dir, en qüestió de segons ja no ens poden infectar.

En canvi, els aerosols, en ser més petits i lleugers, queden flotant per l'aire i poden ser transportats a distància durant minuts o fins i tot hores. Els aerosols més petits són generats en la part més profunda del tracte respiratori i són els més perillosos per la transmissió de la covid-19 perquè poden estar en l'aire més temps i arribar més lluny que les gotetes, que en caure a terra ràpidament ja no són infeccioses. En conseqüència, és més probable que ens infectin els aerosols que les gotetes. A data d'avui els experts consideren que al voltant del 80% de les persones infectades per la covid-19 ho ha estat per aerosols.

Per tot això que hem dit és fonamental per establir polítiques sanitàries eficients entendre com es formen i transmeten aquets aerosols i com poden infectar persones sanes. La producció d'aerosols contagiosos varia molt entre individus degut a l'estructura pulmonar. També parlar alt, cantar o cridar o respirar amb diferent intensitat són factors que poden afavorir la dispersió del virus.

És, per tant, lògic que poder detectar i saber quines persones generen més aerosols és crucial, malgrat que és difícil, ja que depèn de molts factors biològics i físics que influeixen en la producció d'aerosols. Per exemple, si observem un grup de persones que està esperant l'autobús en un dia fred, constatarem que no tots esternuden, tussen o respiren de la mateixa manera. Això indica que l'emissió de gotetes i aerosols és molt diferent segons les persones.

Els experts diuen que com més alt es parla, més aerosols s'emeten. Tanmateix, s'ha observat que algunes persones produeixen més aerosols que d'altres, fins i tot quan parlen al mateix volum. Aquestes persones són les que actualment s'anomenen «supercontagiadors».

La sensibilitat de les gotetes i els aerosols (i per tant dels virus de la covid-19) a les condicions mediambientals també és diferent. Les gotetes més grans i amb més líquid s'assequen força de pressa, cosa que no passa en els aerosols, sobretot els més petits. És a dir, la temperatura, humitat i la ventilació poden augmentar o reduir la proporció de gotetes i aerosols.

Per aquests motius molts experts pensen que augmentar o millorar la ventilació especialment dels locals públics pot ajudar a reduir la transmissió de l'epidèmia. Els experts sospiten que al voltant del 80% dels contagis de coronavirus són produïts per un 10% de totes les persones infectades. Aquestes persones són els anomenats «supercontagiadors». Si tot això es confirmés definitivament, els esforços per frenar la pandèmia haurien d'adreçar-se a detectar els supercontagiadors i garantir la correcta ventilació dels locals, especialment els públics. Aquestes mides, juntament amb la utilització de mascaretes i la correcta higiene, sobretot de mans, són l'esperança per parar els peus a la covid-19.