10 de novembre de 2020
10.11.2020
Diari de Girona

Quan parla la pintura

09.11.2020 | 23:48
Quan parla la pintura

Aquella pancarta tan maca que penja de la Generalitat i que diu «Llibertat d'opinió i d'expressió» ha quedat decorada amb pintura vermella, com la resta de la façana. D'aquesta forma, i ja que ho demanen, el governet que vegeta darrere la pancarta ha sabut què opina i què expressa la gent: que són uns inútils.

La pintura vermella crida que tenim un governet de fireta, i s'hauria de quedar allà per sempre com a recordatori d'una època ignominiosa. Entre la inutilitat de no saber regalar una trista mascareta a cada català a l'inici de tot, fins a la darrera de col·lapsar el sistema quan els autònoms volien rebre els ajuts promesos, han passat sis mesos de fum, baralles internes per aconseguir més poder i demagògia barata. Sis mesos perduts, durant els quals no han fet res per preparar la segona onada, i quan ha arribat s'han limitat a confinar-nos a casa, si no per decret, tancant els llocs on podríem anar, des de bars i restaurants fins a teatres i gimnasos. I arruïnant de passada milers de catalans. El que opinen i expressen les taques vermelles és així de senzill: inútils, sou uns inútils.

Les taques vermelles representen la sang que vessaria d'aquell mateix lloc si els catalans no fossin tan pusil·lànims, que per menys del que ens estan fent van rodar caps a Europa. És clar que probablement la llibertat d'opinió i d'expressió que defensa la pancarta sigui només la del governet i els seus seguidors, potser fer parlar la pintura vermella és vandalisme i en canvi tallar vies de tren i carreteres sigui exercir aquesta llibertat. Coses més rares hem viscut a Catalunya. Potser ens està permès queixar-nos de Madrid, però mai del governet, que quan no fa res procura per nosaltres, quan s'equivoca és pel nostre bé i quan posa en relleu la seva obscena incompetència, ho fa per demostrar que a Catalunya qualsevol, i quan dic qualsevol incloc els animals de granja, pot arribar a conseller.

Tenir sempre Madrid a mà és una gran sort: quan allà hi havia més contagis, significava que els catalans érem millors. Ara que allà hi ha menys contagis i l'hostaleria continua oberta, diem que les seves dades són falses, i així continuem essent els millors. Si dos milions de catalans van creure en la republiqueta, s'ho poden creure tot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit