14 de novembre de 2020
14.11.2020
Diari de Girona

A propòsit de les eleccions americanes

14.11.2020 | 00:09
A propòsit de les eleccions americanes

Manava Aznar amb majoria absoluta i es van convocar eleccions. Un periodista feia una enquesta i em va demanar si votaria Aznar i li vaig dir que no i em va preguntar pel motiu. Li vaig dir que per salut pública i es va quedar parat. Li vaig aclarir que jo volia poder viure sense haver de posar-me de mal humor cada vegada que el president parlava i haver de fer exercicis de relaxació per poder dormir. Doncs bé, això és el que passa a bona part del món amb la victòria de Biden als EUA. Alguns em titllen d'optimista, que Biden no farà una política progressista de veritat, etc. Crec que soc realista si els dic que tinc un record clar del que van fer Clinton i Obama i vull creure que Biden seguirà les seves petges amb més o menys encert com ho insinuen les mesures que està proposant. Estic segur que no aniré d'ensurt en ensurt perquè el president d'EUA insulti la ciència dient tonteries sobre el virus o perquè EUA abandoni l'OMS o es desmarqui dels acords sobre el canvi climàtic o acusi l'ONU de donar suport a Xina o abandoni la taula per arribar a acords comercials amb la UE o a acords sobre desarmament o qualsevol altra idea brillant que se li podia ocórrer a la família Trump. Tornarem a una política que no deixarà de defensar els interessos americans (amb totes les contradiccions que això pugui suposar) però defensarà l'acord per sobre la baralla sense sentit i respectarà els organismes internacionals.

I això, al meu entendre té una importància enorme, és sortir del American first per entrar en una fase de col·laboració en el govern mundial amb totes les limitacions que sé que té aquesta frase. A més alguns descerebrats com Bolsonaro, Boris Jonhson o Victor Orban s'han quedat sense mentor i hauran de repensar les seves estratègies. En resum volia dir-los que bona part del món s'ha sentit alleujat amb la derrota de Trump. Diu que presentarà batalla legal però estic segur que sols servirà per fer el ridícul i fer baixar un graó més la credibilitat de Trump. Els mateixos republicans, sobretot els que volen ser candidats en properes batalles, ja es cuidaran de tallar-li les ales.

Una segona observació és que la democràcia als EUA té una gran fortalesa. Raimon Martínez Fraile, després de ser invitat per l'ambaixada americana a visitar EUA, m'ho repetia amb èmfasi. Ara ho constatem. No sols ha resistit una presidència que s'ha sortit de moltes de les normes establertes sinó que ara li està dient a Trump i als republicans que li puguin donar suport que no s'equivoqui, que les regles són les que són i s'han de complir. Un país en què un periodista talla les declaracions del president per mentir o en què unes xarxes socials censuren els tuits del president perquè plantejaven dubtes sobre el procés electoral o la democràcia americana o en què declarats republicans a les meses de recompte diuen que comptaran tots els vots fins al final independentment del que digui el president, és un país amb un bon sistema democràtic. Màrius Carol recordava que el Bush pare, que també va ser president només 4 anys, va deixar la següent nota al despatx presidencial quan va marxar perquè l'ocupés Bill Clinton.

«En entrar en aquest despatx he tingut la mateixa sensació de satisfacció i respecte que vaig tenir fa 4 anys. Sé que tu també ho sentiràs. Et desitjo que siguis feliç aquí. Jo no vaig sentir mai la solitud que alguns presidents han descrit. Vindran temps difícils que ho seran encara més per crítiques que no et semblaran justes. No soc gaire de donar consell, simplement no deixis que els crítics et desanimin o t'allunyin de les teves metes. Seràs el nostre president quan llegeixis aquesta nota. Et desitjo el millor, igual que l'hi desitjo a la teva família. El teu èxit és ara l'èxit del nostre país. Estic amb tu. George». Quin gran missatge. El seu fill, que també va ser president, ja ha felicitat Biden per la seva victòria.

Molts observadors remarquen que Trump deixa un país dividit, amb una ciutadania crispada a favor i contra Trump. I fixi's que dic contra Trump i no a favor de Biden, que seria el que m'agradaria. Aquesta és la gran lliçó de populisme que deixa el pas de Trump per la presidència, conseqüència del seu tarannà autoritari i erràtic. Els populismes (i les dictadures) sempre intenten dividir en dos blocs: els que estan a favor i els altres, els que no estan a favor (tots barrejats com si fossin un bloc) i a més intenten que cali que els que estan al seu favor són els bons i els altres els dolents. Si ho aconsegueixen, si el missatge cala, tenen una arma letal contra l'adversari o els adversaris. A més quan un ha identificat una idea com «la bona» o un partit com «el bo» adquireix un lligam emocional molt fort. Si un grup els vol fer creure que el món és binari, desconfiïn d'ell. Els matisos que defineixen les diferents opcions polítiques són essencials, en ells hi ha l'essència de la democràcia.

Quan ens deixem portar a una visió en blanc i negre, el bo i el dolent, caiem en un parany que elimina la diversitat de la societat. El «trumpisme» ens recorda que aquests relats binaris són mentida, falsegen la realitat, i quan, desgraciadament, la societat els fa seus, porten a una divisió en dos blocs que deixen de ser adversaris polítics per ser enemics irreconciliables i costa restablir els ponts.

Retirat Trump, esperem que Biden, que porta anys al Congrés i ha pactat moltes coses, algunes d'elles amb republicans, sàpiga reconduir EUA a una situació democràtica governant per a tothom.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook