La matinada de les eleccions nord-americanes, Donald Trump va ser el primer de comparèixer per denunciar, sense proves, un frau electoral. Molts analistes polítics coincideixen que, en aquell moment, el president va admetre implícitament la derrota. Si hagués guanyat, no hauria anunciat cap trampa. Carles Puigdemont ha esgotat tot el temps que tenia per fer públic que no aspirarà a ser el presidenciable de Junts per Catalunya. L'ex-alt càrrec té diversos problemes. La carta de l'eterna promesa de tornar si és elegit president està massa gastada per reutilitzar-la. Ja no és creïble i no pot tornar a jugar amb el seu electorat sense córrer el risc de perdre part del suport. L'altre problema (etern) és Esquerra Republicana i el seu líder, Oriol Junqueras. Ningú sap si les enquestes, aquest cop, l'encertaran i els republicans guanyaran; ningú sap si, aquest cop, hi haurà el sorpasso a la postconvergència, malgrat la deficient gestió de les carteres d'ERC sobre la covid. De fet la gestió ha estat absent en els dos socis del govern, amb virus o sense, i no està clar si aquesta incapacitat pot afectar en els resultats electorals. Puigdemont no es pot permetre el luxe de perdre, i menys davant d'ERC. Té por i qui sap si en realitat el que ha fet aquesta setmana és admetre la derrota per avançat. Com Trump.
