Es comprensible que Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar (Junts per Lloret), vulgui donar esperança als ciutadans angoixats per la davallada del turisme afirmant que l'estiu vinent es preveu recuperar entre el 70% i el 85% de les pernoctacions hoteleres de juny a setembre del 2019, que, per culpa de la covid, es van perdre l'any 2020.

Però l'autoritat municipal es cura en salut admetent que serà més fàcil assolir aquest objectiu si es disposa d'una vacuna efectiva a principis d'any. L'optimisme no està renyit amb la prudència davant una incertesa que no s'esvairà d'avui per demà.

De fet, encara que hi hagi voluntat de reprendre l'activitat, el més calent és a l'aigüera, tot i els esforços esmerçats per l'Ajuntament i el sector turístic perquè qualsevol prospectiva sobre la quantitat de visitants i els dies d'estada en els establiments hotelers queda supeditada a variables aleatòries incontrolables.

Precisem-ho. Segons l'INE, entre juny i setembre de 2019 a Lloret es va arribar a 3.359.399 pernoctacions (461.683 d'espanyols i 2.897.716 d'estrangers). Significa que el 70% o el 85% estaria entre 2.351.579 i 2.855.489, respectivament.

En aquests mateixos mesos, durant l'any 2020, les pernoctacions han sumat 587.845 (302.315 d'espanyols i 285.530 d'estrangers). S'haurien de multiplicar per 4 o 4,86 les xifres del 2020. No és impossible, però és difícil.

Pel que fa al nombre de visitants, passar dels 184.602 (121.175 espanyols i 63.427 estrangers) dels quatre mesos del 2020 als 683.069 (147.261 espanyols i 535.808 estrangers) del 2019 significa multiplicar per 3,7 els turistes. No és cosa per riure!

Revertir la situació en una destinació turística madura, que a més ha de ser segura, és complicat i no val fer pegats de cara a la galeria. Per exemple, el pla de prevenció de l'Ajuntament que inclou el control d'aforament de platges, zonificació de les zones de bany i xerrades de formació en línia per al personal del sector.

Tampoc el turisme de proximitat, el familiar i l'esportiu són la panacea perquè sempre seran complementaris al turisme de masses amb ganes de diversió nocturna.

Per tot plegat, no seria cap barbaritat confiar en eslògans a l'estil de «sol, sexe i seguretat» per captar el segment turístic dels qui es torren a la platja i acaben torrats en una discoteca.

És a dir, deixem-nos de punyetes! La qualitat i el baix cost estan renyits. En alguns casos, el cost del servei és superior al rendiment. Lloret, per sort o per desgràcia, és això o res.

Per tant, canviar un model turístic de sol i platja és un desideràtum, però el camí de l'infern està empedrat de bones intencions.

Això sí, l'alcalde podria obtenir la indulgència plenària per la seva obstinació.